krls.eth / Carles Puigdemont

Si l’objectiu és la independència, la mobilització és condició necessària; si l’objectiu és viure amb l’Estatut retallat pel TC, la mobilització és una nosa. Visca Catalunya lliure! #11s2022 📲 youtu.be/iJ1IOcQelRk

Al trumpisme se li ha entravessat l’algorisme. Els resultats de les eleccions americanes de mig mandat són una derrota colossal per a Donald Trump, la seva política i la seva ideologia devastadora. Una ensulsiada històrica en tots els fronts: Congrés, Senat, governadors. Amb Trump i tots els seus fans que li riuen les gràcies i el feliciten per les seves ocurrències, el món no va millor, va pitjor. L’economia americana només va millor per molts pocs, i va pitjor per a molts. La mentida i la intolerància com a eines per fer política poden funcionar a curt termini i poden arribar a ser molt populars a les xarxes, però són una catàstrofe per a un país. Els americans ho han censurat durament, després de comprovar amb amargor l’error de tornar a donar el poder a Trump i els seus. És un vot de censura, també de penediment. I un fracàs estrepitós dels magnats tecnològics americans que pretenen accelerar la transformació de la democràcia liberal en un sistema autoritari i classista. El que passa als Estats Units no és un afer intern, només. Els seus líders han interferit en la política europea d’una manera inacceptable, amb la pretensió d’enfonsar el sistema democràtic sorgit després de la Segona Guerra Mundial que ells mateixos van contribuir a bastir, amb un gran sacrifici. Tant de bo, doncs, l’esfondrament del trumpisme permeti revertir la deriva antidemocràtica i antieuropea que s’ha apoderat de la Casa Blanca. El món necessita desaccelerar-se i desempallegar-se dels il·luminats que han alimentat una ideologia que només porta a l’autoritarisme i a la violència.

Les eleccions nord-americanes d'avui, que tindran conseqüències més enllà dels Estats Units, es produeixen en un context de profunda desaprovació de Donald Trump. Veurem fins on han afinat les enquestes. It's Judgment Day for Trump (and for pollsters) open.substack.com/pub/natesi…

En les recents eleccions legislatives d’Israel, la minoria àrab ha pres una decisió intel·ligent que ha tingut com a conseqüència un sotrac al tauler polític del país. Els àrabs d’Israel conformen un 20% del total de la població, però fins ara la seva representació a la Knesset no es corresponia al seu pes demogràfic per l’estratègia de boicot o desinterès que diversos dels seus partits han anat promovent en les successives eleccions. Però això ha canviat, i en aquests comicis la seva participació hi ha estat espectacular; tant, que han aconseguit trencar la majoria que tenia el govern Netanhayu i condicionar la formació de qualsevol govern alternatiu. Certament, no els han faltat raons per justificar el boicot. Però després d’anys de fer-ho, han arribat a la conclusió que pot ser molt més útil per als seus interessos comportar-se exactament al revés; una mica com passa amb les famoses vagues japoneses. Desbordar l’adversari a les urnes. Fer servir contra ell les poques eines que li posen a disposició. Ells han decidit jugar fort i posar la minoria àrab just al centre de la política israeliana. Si volien deslegitimar la política del govern israelià, ho han aconseguit no pas per la via del boicot sinó per la via d’una gran mobilització democràtica.

El greu accident ferroviari que ha ocorregut fa poca estona a la xarxa d'alta velocitat a Castella-la Manxa justifica la suspensió de tots els actes de precampanya. Encara no hi ha dades precises però es tem que el nombre de víctimes mortals augmenti. Seguirem amb l'ai el cor l'evolució del desastre, preocupats sobretot per les víctimes. vilaweb.cat/noticies/dos-tre…

Avui fa nou anys, el Parlament de Catalunya aprovava la declaració d’independència. Una majoria parlamentària democràtica i legítima prenia una decisió legítima i democràtica, en compliment del resultat del referèndum de l’1 d’octubre. És cert que nou anys després, l’independentisme està fragmentat i afeblit. Paradoxalment, Espanya no està millor sinó pitjor; malgrat els esforços que ha dedicat i dedica a combatre tota forma d’independentisme, la seva situació és d’una divisió extrema i d’una confrontació entre blocs que va en augment. En aquest sentit, és oportú tornar a recordar que les querelles espanyoles no són les nostres i que només ens interessen si les podem utilitzar per al nostre objectiu. Es poden i s’han d’extreure moltes lliçons d’aquests nou anys. La més important és que sense unitat política i social i sense contro de les institucions, no hi ha cap camí possible a recórrer. I també que fins i tot en els moments més difícils per al moviment, Espanya genera crisis que hauríem d’estar preparats per aprofitar.

Han arribat els dies que tan esperaves, estimat @toni_comin. Sabem el que representen políticament, i sé també el que representa en el pla personal i íntim, de tantes vegades que n'hem parlat al llarg d'aquests nou anys. Bentornat a casa!

Un discurs impressionant, d'una força, una claredat i un compromís que heu d'escoltar. Si res no s'espatlla, em fa l'efecte que aquesta dona té la capacitat i el lideratge per fer una gran feina com a primera ministra del Marroc. teapaw.org/Elmansouri_F

Una gran notícia, que arriba molt tard i després d'un patiment injust. D'un linxament mediàtic obscè. D'una vulneració flagrant de drets fonamentals. Me n'alegro que s'hagi tancat finalment un cas tan sensible i tan malintencionat (començant pel nom de l'operació, és clar)

Moltes gràcies per la teva resistència, el teu coratge i la teva estima profunda a Catalunya. A la gent, a la llengua, a la cultura. Gràcies per no defallir i per l'acompanyament de tots aquests anys. Ben tornat a casa teva!

Arrossegant els peus, tard i remugant… però el Suprem no té més remei que signar la capitulació. Han dedicat temps, recursos i capacitat d’inventiva per evitar-la, però l’amnistia arribarà a tothom. Me m’alegro molt per @junqueras, @dolorsbassac, @raulromeva i @jorditurull.

L’esperit de Wellington.

Jo no puc parar. No tinc el dret a parar. Vaig agafar aquesta feina assumint totes les conseqüències i he de correspondre. Ara tinc una responsabilitat pel que representa la institució de la Presidència de la Generalitat i envers un procés que, per mi, és part de la meva vida des que tinc ús de raó, que és el procés d’independència de Catalunya. No ho tornarem a fer: ho estic tornant a fer, i no he deixat de fer-ho. 📲 Aquí podeu recuperar l’entrevista sencera: rtve.es/rtve/20261016/pla-se…

🔴 Avui, a les 22.30h, entrevista a #La2Cat amb en @jordibaste

En @jordibaste ha vingut a Waterloo per fer un capítol del seu programa “Pla seqüència”, que s’emet demà a les 22.30h a #La2Cat. Hem tingut una conversa més personal que política, en un moment que és molt especial; l’exili que vam emprendre fa nou anys és en el seu tram final i la perspectiva del retorn comença a prendre forma.

És un bon moment per recordar que l'esquerra radical espanyola s'ha aliat sempre amb la dreta radical espanyola per impedir que Catalunya gestioni totes les competències en immigració.