Txell Flickdemont i Parera

TINTO BRASS va morir ahir, a Roma, als 93 anys! Passarà a la història pel seu cinema eròtic, però qui conegui només aquesta part de la seva obra es perd bona part de la seva trajectòria. Costa de creure, veient les pel·lícules que el van fer famós, que als anys 60 fos un dels directors més provocadors i experimentals del cinema italià. Brass s'havia format a París, en l'ambient de la NOUVELLE VAGUE, i els seus primers treballs tenien una clara càrrega política... tampoc no semblava gaire disposat a respectar les convencions cinematogràfiques. A "CHI LAVORA È PERDUTO" (1963) qüestionava les normes socials, mentre que a "COL CUORE IN GOLA" (1967) jugava amb el pop-art i el llenguatge del còmic. Amb "L'URLO" (1970) va portar l'esperit contestatari del Maig del 68 fins a l'absurd. Encara quedava força camí per arribar al Brass que coneixeria el gran públic. "SALON KITTY" (1976) i "CALIGULA" (1979) ja eren produccions molt més ambicioses, amb una presència important de la sexualitat, però el que li interessava explorar era, sobretot, l'exercici del poder. El canvi de rumb arribaria amb "LA CHIAVE" (1983), protagonitzada per Stefania Sandrelli. Des d'aleshores, el desig, el voyeurisme i la transgressió de la moral sexual passarien a ocupar el centre de les seves històries. "MIRANDA" (1985), "PAPRIKA" (1991), "COSÌ FAN TUTTE" (1992 · vídeo) i "MONELLA" (1998) acabarien definint aquesta nova etapa. Brass continuava tenint una manera molt particular de compondre les imatges i no havia perdut les ganes de provocar, però cada vegada quedava menys d'aquell director interessat en la política i en les possibilitats narratives del cinema. La crítica mai no s'ha posat gaire d'acord sobre aquesta evolució atès que hi ha qui considera que finalment havia trobat un llenguatge propi, mentre que d'altres hi veuen un talent visual que, amb els anys, va quedar atrapat en una fórmula comercial massa repetitiva. EPD!