Alex Vensa retweeted
A veces me pregunto qué habría pasado si, cuando murió mi hija Kira, la dirección del colegio Pare Manyanet de Sant Andreu hubiera venido a nuestra casa, se hubiera sentado frente a nosotros, nos hubiera mirado a los ojos y nos hubiera dicho:
«Sentimos profundamente lo que ha ocurrido. Estamos a vuestro lado. Vamos a investigar lo sucedido y, si corresponde, seremos nosotros quienes exijamos responsabilidades a los padres de quienes acosaron a vuestra hija».
Nunca lo sabré.
Lo que sí sé es que, en mi opinión, la dirección del centro ha intentado desvincularse de lo ocurrido, como si el sufrimiento de Kira no hubiera tenido nada que ver con lo que sucedía dentro de sus propias aulas.
En enero llegará el juicio por la muerte de Kira.
Llevo años esperando ese momento. Quiero ver a la dirección del colegio y a los docentes implicados dando explicaciones ante un tribunal. Quiero escuchar qué hicieron, pero, sobre todo, quiero saber qué dejaron de hacer cuando mi hija necesitaba que alguien la protegiera de su propia boca.
Recordemos que tanto la Generalitat de Catalunya como el Ayuntamiento de Barcelona se personaron como acusación popular en el procedimiento relacionado con Kira.
Kira tenía solo 15 años. Tenía sueños, ilusiones y toda una vida por delante. Era mi hija. Mi niña. Y merecía que los adultos que tenían la responsabilidad de cuidarla hicieran todo lo posible para protegerla.
Mi hija sí era suficiente. Siempre lo fue.
Ayer volví a llorar por ella. Y es que el dolor de perder a una hija no sigue ningún calendario. Puedes estar trabajando, hablando con alguien o simplemente sentado en casa cuando, de repente, aparece esa congoja que te oprime el pecho.
Y entonces llega el vacío. Ese vacío inmenso que nadie puede llenar. Te derrumbas. Vuelves a recordar su voz, su sonrisa, las cosas que hacíais juntos y todas las que ya nunca podréis hacer.
El juicio de enero no me devolverá a Kira. Nada lo hará. Pero espero que sirva para esclarecer lo ocurrido, exigir las responsabilidades que correspondan y evitar que otros padres tengan que vivir con las mismas preguntas que me acompañan cada día.
Os comparto un comentario de la profesora de Kira cuando era pequeña. Y yo me pregunto: ¿de verdad se puede esperar que una niña de 3 o 4 años tenga que defenderse en la escuela? ¿Defenderse de quién? ¿No debería ser el mundo adulto quien la protegiera?
También se dice que se relacionaba con un grupo reducido de compañeras, pero ¿acaso los adultos nos relacionamos con decenas de personas? La mayoría de nuestras relaciones importantes caben en los dedos de una mano. Y si a un niño lo tratan mal, lo excluyen o simplemente no lo tratan bien, ¿no es lógico que a veces se bloquee, se desconecte o se muestre ausente?
Alex Vensa retweeted
Esta línea de pensamiento refleja el verdadero problema de fondo: la deshumanización del extraño, la demonización del otro, la consiguiente incapacidad de extenderle empatía. Vamos a un modelo donde no hay tejido social, no hay vecino, no hay conocido, solo existo yo
Alex Vensa retweeted
Nunca tuvo Pedri ese “rescate” en sus 7 años en la plantilla del Barça. Nunca tuvo ese ancla.
Ni Busquets lo fue, ni desde luego tampoco De Jong (le tocaba). Ahora por primera vez puede apoyarse en alguien, delegar, y que deleguen en él.
Debe de estar llorando de felicidad.
Replying to @g_deltorto @ViejaEuropa1
Rodri siendo, de mínima, igual de soberbio futbolista que Pedro, te permite tener más vida. Y digo "de mínima" porque hoy Rodri es mejor o está mejor o al menos tiene más experiencia. Pero podrá jugar "mal" también, y que "Pedro lo rescate". Cosa que no le pasaba en el City.
Al final creo que hay una contradicción imposible de resolver. A Guardiola se le ha llamado falso modesto; a Messi se le reprochaba ser demasiado tímido y no tener liderazgo; ahora Lamine verbaliza que se considera el mejor y se le acusa de arrogante.
Entonces, ¿cuál es la personalidad correcta? Probablemente ninguna para todo el mundo.
Cuando alcanzas ese nivel de exposición, cualquier forma de ser va a generar una interpretación negativa. Si hablas poco, te falta carácter; si hablas mucho, eres un prepotente; si rebajas tus méritos, falsa modestia; si los reconoces, ego.
Por eso yo terminaría separando personalidad de rendimiento. Mientras exista respeto hacia compañeros y rivales, prefiero que cada futbolista sea como realmente es. No necesito que Lamine se comporte como Messi para disfrutar de Lamine, igual que nunca necesité que Messi se comportase como Cristiano para reconocer su liderazgo.
Al final siempre habrá una opinión sobre cómo debería comportarse alguien que está tan expuesto. Lo único verdaderamente contrastable es lo que hace cuando empieza el partido.
"Mbappé y yo somos los dos mejores del mundo, pero creo que este año el Balón de Oro me lo merecería yo".
‼️ 𝑳𝒂𝒎𝒊𝒏𝒆 𝒀𝒂𝒎𝒂𝒍, en exclusiva en #UniversoValdano.
#LaCasaDelFútbol
Alex Vensa retweeted
🎲 TEORIA DE JOCS APLICADA AL CAS 🔴⚪️ATLÉTICO 🇦🇷 JULIÁN ÁLVAREZ i 🔵🔴 BARÇA
La teoria de jocs és una branca de les matemàtiques que els economistes utilitzem per analitzar interaccions estratègiques: situacions en què el resultat de la meva decisió no depèn només del que faig jo, sinó també del que decideixes tu.
📚 plato.stanford.edu/entries/g…
Dit fàcil: jo decideixo pensant què faràs tu, mentre tu decideixes pensant què faré jo.
En una negociació, cada actor té:
👉 uns objectius i diferents opcions.
👉 informació —sovint incompleta— sobre els altres.
👉 una alternativa si no hi ha acord.
👉 capacitat per esperar, pressionar o abandonar.
I, per tant, uns payoffs: què guanya o perd en cada escenari.
La idea important és aquesta: tenir l'actiu no significa necessàriament tenir tot el poder de negociació.
També importa qui necessita més l'acord, qui té millors alternatives i qui suporta millor el cost del no-acord.
I aquí el cas #Julián–#Atlético–#Barça és fantàstic: tenim tres actors, tres interessos i tres alternatives diferents.
🔴⚪️ 1. ATLÉTICO: té l'actiu i el contracte
Jurídicament té la posició més forta. Pot decidir no vendre. I la seva postura sembla clara: pot estar disposat a vendre Julián, però no al Barça.
Si ven, monetitza un actiu extraordinari, genera una plusvàlua important i obté recursos per refer i reforçar la plantilla.
Si no ven, conserva el jugador i envia un missatge de poder davant la seva afició: “aquí decidim nosaltres”.
Però mantenir-se ferm també té un cost.
Si Julián no canvia d'opinió, l'#Atlético pot:
👉 renunciar a una plusvàlua molt important.
👉 perdre capacitat immediata per reforçar la plantilla.
👉 quedar-se amb un jugador descontent i difícil de recuperar.
👉 assumir el risc que l'actiu perdi valor amb el temps.
Per tant, no vendre també és una decisió econòmica.
Tenir el contracte et dona el control jurídic. Però pots conservar l'actiu i, al mateix temps, destruir-ne part del valor.
🇦🇷 2. JULIÁN: té menys control, però pot condicionar tot el joc
La seva preferència sembla clara: vol jugar al #Barça.
Podem ordenar els seus possibles resultats:
🥇 #Barça: el seu objectiu prioritari.
🥈 #Arsenal: no aconsegueix el seu objectiu final, però surt de l'Atlético i entra en un dels grans projectes de la Premier. Un second best: pitjor que el Barça, però probablement millor que quedar-se contra la seva voluntat.
🥉 Quedar-se a l'#Atlético: si la seva voluntat de marxar és ferma, probablement és el pitjor escenari: continuar on ja no vol estar, amb part de l'afició en contra i una situació difícil de reconduir.
Aquí apareix el seu dilema.
Pot forçar al màxim per anar al #Barça, assumint el risc d'acabar en el seu pitjor escenari.
O pot acceptar l'#Arsenal, millorant aquest resultat però renunciant —almenys ara— al seu objectiu prioritari.
Per tant, la pregunta és:
quant risc està disposat a assumir Julián per aconseguir la seva primera opció abans d'acceptar la segona?
I hi ha una paradoxa interessant: si Julián només accepta el Barça, també redueix les alternatives de l'Atlético, perquè dificulta generar competència entre compradors.
🔵🔴 3. BARÇA: potser és qui té més capacitat per esperar
Necessita un davanter top i sembla tenir Julián com a objectiu prioritari.
Però si considera que no existeix al mercat una alternativa realment equivalent, apareix una opció que sovint oblidem: no fitxar ara.
Perquè invertir 80, 100 o 120 M€ en una segona opció probablement significa consumir els recursos que necessitaria per intentar fitxar Julián més endavant.
Per tant:
🥇 Fitxar Julián ara, si l'operació esdevé viable.
🥈 Esperar. Mantenir els recursos disponibles i tornar-ho a intentar al final del mercat, a l'hivern o la temporada vinent.
🥉 Fitxar una alternativa. Soluciona la necessitat immediata, però una gran inversió pot significar renunciar definitivament a Julián.
I aquí entra una variable decisiva en teoria de jocs:
⏳ EL TEMPS.
Si el #Barça pot esperar, pot modificar els incentius dels altres.
#Julián ha de decidir fins on està disposat a pressionar.
L'#Atlético ha de decidir quant temps vol assumir el risc esportiu i econòmic de mantenir un jugador que vol marxar.
I el #Barça ha de decidir si la necessitat immediata d'un davanter pesa més que l'oportunitat d'esperar pel jugador que realment vol.
Al final, cadascun té una forma diferent de poder:
🔴⚪️ L'Atlético té el contracte.
🇦🇷 Julián té capacitat per condicionar el seu destí.
🔵🔴 El Barça pot tenir el temps.
I aquesta és, per mi, la pregunta que determinarà com acaba la partida:
qui dels tres pot suportar millor que no hi hagi acord?
Perquè en una negociació, el poder no el té necessàriament qui pot dir “no”.
El té, moltes vegades, qui pot permetre's mantenir aquest “no” durant més temps i assumir-ne millor les conseqüències. 🎲
💰 Comencem per un disclaimer important: l’Atlético té tot el dret del món a no vendre Julián Álvarez. Només faltaria. És un actiu seu, hi ha un contracte i pot considerar-lo intransferible o valorar-lo en 120, 200 o 400 M€.
Ara bé, interessar-se per un jugador, fer una oferta, negociar i, eventualment, traspassar-lo és probablement la cosa més normal del món del futbol cada estiu. Ho fa el Barça, ho fa l’Atlético i ho fan tots els clubs.
I tots els clubs negocien previament amb els jugadors.
És realment curiosa la performance que està fent l'#Atlético de tota aquesta situació, més enllà del missatge de consum propi a la teva afició, que només fa que devaluar el valor del jugador.
Dit això, s’ha qualificat de “ridícula” l’oferta del Barça de 100 M€ per Julián, entre altres coses perquè es pagaria en 6 terminis.
Posem-hi una mica de context.
Pagar 100 M€ fixos, sense variables, per un futbolista continua sent una absoluta excepcionalitat. En tota la història del futbol, només al voltant d’una vintena de traspassos han superat aquesta xifra garantida.
I evidenment és una primera oferta que segur s'incrementaria en el procés negociador.
I el mateix Atlético va comprar Julián al Manchester City per aproximadament 75 M€ fixos + 20 M€ en variables.
Per tant, l’Atlético pot considerar 100 M€ insuficients i rebutjar-los. Perfecte.
Però una altra cosa és considerar que 100 M€ garantits són, per si mateixos, una oferta ridícula. Acceptar aquesta xifra ja situaria Julián entre els traspassos més cars de la història.
Una cosa és no voler vendre. Una altra, valorar econòmicament l’oferta.
🏦 I després hi ha els famosos 6 terminis.
Aquí els comptes de l’Atlético són especialment interessants.
A 30/6/2025 tenia 195,1 M€ pendents de pagar a altres clubs. D’aquests, 103,1 M€ eren a llarg termini, amb venciments que arribaven fins a 3-4 anys.
I quan ven? El mateix: altres clubs li devien 97,7 M€, dels quals gairebé 45 M€ també eren a llarg termini, amb cobraments fins a 3-4 anys.
És a dir:
➡️ l’Atlético compra a terminis.
⬅️ l’Atlético ven a terminis.
I hi ha una dada especialment interessant: la temporada en què compra Julián, el seu deute a llarg termini amb altres clubs passa de 25,2 M€ a 103,1 M€. A més, sabem que #ManCity i Atlético van negociar expressament la “payment structure” del fitxatge, encara que no coneixem públicament els venciments concrets.
Per tant, l’Atlético pot considerar que 6 anys són massa.I sembla evident que és una estratègia de negociació. I financerament és evident que 100 M€ avui no valen el mateix que 100 M€ repartits durant sis anys.
Però pagar un traspàs de manera ajornada no és cap extravagància del #Barça.
És una pràctica habitual del mercat i els mateixos comptes de l’#Atlético demostren que paga i cobra traspassos a terminis.
Per això crec que el debat s’ha plantejat malament.
No és: “Com s’atreveix el #Barça a fer una oferta?”
Ni tampoc: “Com s’atreveix a pagar a terminis?”
El debat econòmic és molt més senzill:
Quin preu? Quins terminis? Quines garanties? I quin valor financer té realment l’oferta?
Després, l’#Atlético decideix si ven o no. Com passa en qualsevol negociació.
Alex Vensa retweeted
"El Barça nos ha hecho daño social y económico" dice en un comunicado oficial un club que hace unos años hacía jugar una cantidad determinada de minutos cada partido a Griezmann para no activar la cláusula de compra obligatoria que tenía en contrato y usarlo como arma negociadora para ahorrarse varios millones en el traspaso.
"No queremos vender a Julián a un rival directo del atleti" dicen los que están negociando la venta de Julián con el equipo que les ha eliminado de la última champions
Y mientras tanto la gente del atleti aplaudiendo... en fin.
🚨🔴⚪️ Atlético Madrid statement after Laporta words on Julián Álvarez.
“The player is being victimized, but the only victim of the Julián case is us”.
“They have harmed us economically and socially. There is 0% chance of selling him to Barça. This situation is not about money, it's about dignity. There is 0% chance of selling it to Barça”.
“Theres a campaign with many lies and half-truths. The only one who pays for this is Atlético”, told @marca.
A Tw Barça. Si al final ve J. Álvarez, caca perquè massa car (els que volen un davanter "famós"). Si no ve, caca perquè no hem pagat prou. Si fitxem Vlahovic, caca perquè és pla B. Si es Oshimen, caca perquè està boig. Si es Asllani, caca perquè no està consagrat. Mai contents.
Alex Vensa retweeted
El caso de Pedri en la selección española está muy claro. El rol que hace Pedri en el Barça, en España lo hace Rodri.
Pedri tiene que hacer de (Frenkie) en la Selección, y Pedri solo sabe hacer de Pedri.
Fabián cumple el mismo rol en el PSG que con España. Porque el rol que hace Rodri, en el PSG lo hace Vitinha.
Pedri no hace de Pedri, pero Fabián sí hace de Fabián.
Alex Vensa retweeted
Madame Celeste Amarilla,
Vous êtes une femme méprisable et indigne de sa fonction.
Vous ne représentez pas le Paraguay, ce pays qui a transpiré la passion et l’honneur tout au long de la compétition. Par votre inconscience et votre racisme décomplexé, le monde entier a déjà oublié le parcours et l’effort historique que vos joueurs ont réalisés durant cette coupe du monde pour laisser place à une dame incompétente donnant la pire image possible de son pays.
Je ne laisserai jamais aux gens comme elle, la liberté de laisser propager leur haine et leur racisme à travers le monde.
Alex Vensa retweeted
Estoy de vuelta en X. Tengo que ponerme al día que estoy perdidisimo. Un saludo y abrazo para todos!
Alex Vensa retweeted
XOKAS ME DA PENA con este mensaje.
Practicar deporte no es “estar todo el día”, son apenas unas horas a la semana. Y NO ES UNA CONDENA…
Hay miles de deportes, probad hasta encontrar uno que os guste. Vuestro organismo os lo agradecerá!
“A todos esos niños que tienen miedo porque les puedan decir cualquier cosa: da igual lo que te digan. Tú sigue. Haz lo que te gusta. Y si te dicen cosas… bueno, ¿y qué? Tú estás disfrutando, tú estás haciendo lo que a ti te gusta”
Tiene 13 años 🥹🥹🥹
Alex Vensa retweeted
1. Araújo es la venta más clara desde hace años, aprovechemos que aún podemos sacar algo de dinero
2. Koundé le vendería pero solo si la oferta es muy buena, sino le daría otra oportunidad
3. Balde siempre en mi equipo, jóven y de la casa, paciencia
❗️¡El Barça, dispuesto a vender a Koundé, Araújo y Balde!
El club valorará propuestas por los tres defensas si rondan o superan los 50M€.
ℹ️@sport




































