Anna Prat i Blanch

Resum de l'entrevista que m'ha fet la periodista Celia Pérez León, per a la revista Lecturas. (Adjunt va el link de l'entrevista original i sencera.) “La felicitat són moments; la pau és un estil de vida.” -Maria José Valiente- En la seva conversa amb la Revista Lecturas, María José Valiente deixa una idea clara: No es tracta de perseguir la felicitat com un estat permanent, sinó de construir una vida coherent que ens permeti viure en pau. Aquests són els seus principals aprenentatges sobre l’amor, l’educació i l’equilibri interior. Estimar sense perdre’s. Un dels grans mites que qüestiona és el de la “mitja taronja”. “No som la meitat de res. Cadascú és una taronja sencera.” Per Valiente, l’amor suma, no resta. Quan una persona passa constantment per sobre d’ella mateixa per adaptar-se a l’altre, acaba erosionant la seva identitat. Això genera ressentiment i una pregunta profunda: Qui soc jo fora d’aquesta relació? També alerta sobre la confusió entre amor i dependència: •La dependència es disfressa d’intensitat. •Estimar no és necessitar. •Escollim l’altre perquè millora la nostra vida, no perquè no sapiguem viure sols. En aquesta línia, connecta amb la visió d’Erich Fromm al llibre “L’art d’estimar”, on defensa que estimar és un art que s’aprèn, basat en el respecte i la llibertat. Educar des de la fortalesa Un dels errors més habituals amb els fills, segons ella, és la sobreprotecció. Molts pares volen evitar qualsevol frustració, però això debilita la seguretat interna dels infants. Per a Valiente: •L’esforç construeix autoestima. •La incomoditat fa créixer. •La fortalesa no neix de la por, sinó de la confiança. Si volem adults feliços, primer hem de criar nens forts. Caminar per aclarir la ment Un hàbit innegociable per a ella és caminar cada dia. Quan ens sentim col·lapsats: •Cal sortir. •Respirar. •Moure el cos. Caminar ajuda a ordenar els pensaments, descarregar tensions i reconnectar amb un mateix. També recomana parlar menys quan estem tensos i fer més introspecció: preguntar-nos què ens està fent mal realment. El valor del silenci. Maria José Valiente Nevot, comença el dia molt d’hora, buscant el silenci abans que el món s’activi: •Mirar el cel. •Preparar-se el cafè amb calma. •Recordar-se que existeix. El que més estressa sovint no és el que hem de fer, sinó els nervis amb què ho afrontem. Per això defensa petits rituals de consciència i calma. Rutina de desconnexió. Per a poder descansar millor, li agrada posar òpera, hidratar-se-se la pell, llegir i fer-se una pregunta abans de dormir: •”Què és el més bonic que he fet avui?” Encara que sigui un detall petit. Si no pots fer grans coses, fes petites coses a lo gran. Felicitat o pau? Per a María José Valiente, la felicitat no és un estat continu. La felicitat són instants en què dius: “Que bé”. La pau, en canvi, és un estil de vida. Viure en pau vol dir: •Ser coherent entre el que penses, dius, fas i sents. •Deixar d’intentar canviar els altres. •Acceptar que cada persona és com és. •No prendre decisions des de la por. Quan harmonitzes pensament, emoció i acció, desapareix el desgast interior. El pes de la infantesa. Va créixer en una família molt unida, gairebé “tribal”, entre natura, mar i muntanya. D’aquella etapa n’ha après: •El valor de compartir. •La importància de l’esforç. •La vida en comunitat. Però també ha hagut d’aprendre a posar límits i no viure només pendent de l’aprovació dels altres. El primer pas per a canviar. Si algú vol construir relacions més sanes, el primer pas és molt simple però profund: •”El que estic fent, ho faig des de la por o des de l’amor?” La consciència és l’inici de tot canvi. Quan mous una peça interior, tot el sistema es recol·loca. En definitiva, el missatge de María José Valiente Nevot és clar: No busquis una felicitat permanent; construeix una vida coherent que et permeti viure tranquil i en pau. I això, al capdavall, és viure feliç. lecturas.com/estilo-de-vida/… via @lecturas