Tp

La culpa no només és de l’AVE, sinó de Madrid. Fa 25 anys, Espanya va apostar per tenir la xarxa d’alta velocitat més extensa d’Europa. Vanitat de nou-ric. Però amb quin objectiu? Hauria pogut fer-ho per vertebrar el país, connectant els principals pols econòmics... Us sona el corredor mediterrani? Però no. El somni megalòman tenia un nom: Madrid. En la cursa per convertir la vetusta capital manxega en tot un DF que rivalitzés amb les megalòpolis europees, es va decidir dotar-la d’un aeroport que no utilitza (i per on entra la major part de la immigració a Espanya) i es va apostar per construir una xarxa radial d’AVE que connectés Madrid fins i tot amb la més ínfima de les capitals autonòmiques. Una cursa d’inversions en obra pública del tot desmesurada (65.000 milions d’euros) i, com hem pogut comprovar per desgràcia, sense cap criteri de sostenibilitat operativa. A veure si ho entenem d’una vegada per totes. El miracle de Madrid, aquest creixement espectacular, és a costa del progrés i de la prosperitat de la resta del país. Cal tancar Adif i perseguir penalment els seus directius dels darrers 20 anys, sí. Però també cal qüestionar el model de vertebració territorial i treure’ns la bena dels ulls pel que fa a Madrid DF. A les properes eleccions, voteu partits d’obediència estrictament catalana.