_ immafp (@_immafp) header
_ immafp (@_immafp) profile picture

Science and technology lover. My first time was with a Commodore 64 and i haven't stopped since then. Visual artist. Curious mind.

Joined March 2010
Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)Photo by _ immafp (@_immafp)
Hi ha coses que pensava que no tornaria a sentir mai. I últimament, quan escolto alguns discursos que arriben dels Estats Units, em costa creure el que sento. Com a dona europea, em preocupa veure com drets que han costat generacions de lluita tornen a posar-se en qüestió.
1
1
390
Les nostres mares i àvies van lluitar per drets que avui hi ha qui torna a qüestionar. I no vull resignar-me a veure com es posa en risc tot el que van aconseguir. No accepto que la llibertat de les dones depengui del que decideixin uns homes sobre el nostre cos, la nostra veu o
1
20
o el nostre futur. No hem arribat fins aquí per tornar a demanar permís per ser lliures, oi?
8
El 1965, Patricia Neal, guanyadora d’un Oscar, va patir tres hemorràgies cerebrals mentre estava embarassada. Tenia 39 anys. Va passar setmanes en coma i va perdre la parla i la mobilitat d’un costat del cos. El seu marit era l’escriptor Roald Dahl. 🧵 1/4
1
17
1
83
16,579
Valerie Eaton Griffith, una de les voluntàries, va convertir aquella experiència en un programa de rehabilitació per a altres supervivents d’ictus. El 1975 en va publicar els resultats al British Medical Journal. Neal havia tornat al cinema el 1968. 3/4
1
1
14
2,823
Aquella aposta de Dahl va ajudar a obrir camí a una nova manera de rehabilitar l’ictus. Avui, les guies internacionals recomanen hores de teràpia intensiva i personalitzada. Una idea que aleshores semblava excessiva avui forma part de la medicina. 4/4
2
27
2,600
_ immafp retweeted
Algú més es fan dels mapes de relleu? 🗺️ Fa temps que volia fer alguna eina per crear-los i, amb l'excusa d'aprendre una API de gràfics nova, vaig decidir posar-m'hi durant les vacances. Les coses s'allarguen més del que toca, però el resultat és estrat.cat.
19
72
6
337
39,020
1/10 🧵Hi ha frases que informen i frases que, sense voler, fan desaparèixer algú. Mariska Hargitay ho explica amb una pregunta tan simple com incòmoda: quan diem «una dona ha estat violada», on és l’agressor? Vídeo original de Variety: youtu.be/-4FnLWq_eOA
1
1
367
9/10 La seva tesi no és que canviar una frase acabi amb la violència. És que les paraules distribueixen protagonisme, responsabilitat i memòria. Si expliquem un delicte sense fer desaparèixer qui el comet, comencem a descriure millor la realitat.
1
14
10/10 I si la primera forma d’impunitat fos gramatical? La pròxima vegada que llegim «una dona ha estat…», preguntem-nos qui falta a la frase. Perquè una societat que esborra l’agressor del relat també corre el risc d’esborrar-lo de la responsabilitat
10