Pinned Tweet
Els topònims son història viva de la nostra geografia. Ens expliquen moltes coses de llocs concrets: elements, fets, habitants, espècies... Que abans hi havia i que ara potser encara hi son, però en molts casos ja no. Alguns exemples ⬇️
Joel retweeted
Hablando de Dubái, al parecer, ha caído un misil iraní en el Palm Jumeirah, la isla artificial con forma de palmera gigante. Y esto es tan narrativamente coherente que parece escrito por un escritor de ciencia ficción de los 70.
Porque Dubái es esencialmente una distopía escrita hace 50 años. Como Super-Cannes o High Rise, de Ballard. Que yo las leí en los 90 y dije molan las novelas, pero es imposible que nadie construya nunca algo así. Y no solo la construyeron, sino que millones de personas se han ido allí de vacaciones o a trabajar haciendo como que están de vacaciones y a subir stories y TikToks.
Lo que me flipa es que haya tanta, tantísima gente, que no lo ve a la primera, porque Dubái nunca ha ocultado su condición distópica, de hecho la exhibe, la pone en el escaparate, la ilumina con LEDs, le añade una pista de esquí interior y te cobra entrada. Gente que, teóricamente, está capacitada para entender que una monarquía petrolera sin libertad de prensa, sin derechos laborales, sin derecho a la disidencia, con temperaturas de 48 grados que obligan a climatizar las paradas de autobús, representa un modelo civilizatorio tan obtuso —además de inmoral, pero no voy a entrar en eso ahora— que viene con la fecha de caducidad impresa en la frente. Pero el hotel tiene un acuario en el vestíbulo y el acuario es enorme y las suites tienen ventanas que dan directamente a ese acuario.
Dubái es una ciudad que te dice mira, aquí tenemos esclavitud laboral con vistas al mar y la gente respondía qué fuerte, ¿y el brunch del viernes a cuánto sale? Una isla artificial con forma de palmera —con forma de palmera, por favor, que no la han hecho con forma de dinosaurio porque todavía les daba un poco de vergüenza— construida por trabajadores nepalíes, indios, bangladesíes, pakistaníes, filipinos, etíopes, ugandeses y/o kenianos a los que les confiscaban el pasaporte, para que luego un influencer británico o estadounidense o alemán o español pudiera grabarse en bañador diciendo living my best life. El arco narrativo está ahí, a la vista, sin metáfora posible porque la realidad ya era la metáfora.
Y ahora un misil iraní ha atravesado la burbuja, la real y la metafórica. Igual el yogur ya estaba caducado y la distopía solo está cumpliendo su propio guion.
Una mica més amunt de Ciuret hi ha l'ermita de Santa Margarida de Cabagés. Es diu que aquest topònim li ve perquè és aquí on "acaba" el riu Ges. Vidranès, nord d'Osona.
Joel retweeted
Presentem Vissir 4, la nova eina de governança de la geoinformació oficial de Catalunya.
👉Una plataforma renovada, intuïtiva i accessible per consultar i combinar dades territorials.
🔗 icgc.cat/ca/LICGC/Actualitat…
@territoricat
Joel retweeted
Un dia com avui de 1973, la plaça Major de Vic era ocupada per la policia espanyola, per impedir una manifestació de l'Assemblea de Catalunya.
📸Andreu Duran
📷Color original
Joel retweeted
Evacuar Teherán por la crisis climática.
Un sequía crónica y extrema por el aumento de la temperatura. Una catástrofe humanitaria en puerta. Y un desplazamiento forzado de 10 millones de personas.
Esto ocurre en Irán mientras se celebra la COP en Brasil.
Hilo🧵
Vistes de la plana del Vallès i de part de la Serralada Prelitoral (Montserrat, Bertí, Montseny...) des del Turó de Montcada. Què passaria si infraestructures, polígons i zones urbanes ho engolissin tot? Qui perd el mosaic agroforestal perd la seva identitat.
Joel retweeted
Nou abocament de pneumàtics al #Gurri, uns metres al sud del Cantarell (tant a la riba com dins l'aigua) 😠
Si el primer dels darrers que hi ha hagut va ser per St. Esteve 2023, aquest sembla que hauria estat entre ahir, dia de Reis, i avui. @vic_mediambient @GrupDefensaTer #Vic
Joel retweeted
IF MARY TRAVELLED FROM NAZARETH TO BETHLEHEM TODAY SHE WOULD BE STOPPED AT 7 CHECKPOINTS
Joel retweeted
La Marató està molt bé, però els impostos progressius i que els rics paguin encara millor.
Un "gegant de pedra" calcari s'alça a l'interior del País Valencià. Amb els seus 1.815m, el Penyagolosa és un cim de referència dels paisatges del Maestrat, l'Alcalatén i més enllà. Pi roig i pinassa (o pi negral, com n'hi diuen per aquí) cobreixen l'estatge montà del massís.
Les façanes i teulades que aguanten en aquest poblet prepirinenc observen com l'hivern arriba, silenciós. Aquí ja no hi ha cap xemeneia que fumegi. Allà on la muntanya no s'ha convertit en un decorat pel monocultiu turístic hi ha trossos de país que s'enrunen a marxes forçades.
Joel retweeted
☀️Divendres 6D començarem a escalfar motors per la mani al matí amb:
🗣️Xerrada de Soulèvments de la terre
🛝 Jocs per la canalla
🖌️Taller de pancartes
⏰12 h
📍Ateneu Popular de l'Alt Urgell
A la Cartoteca Digital de l'@ICGCat podem trobar-hi relíquies com aquesta: un mapa de l'antic municipi de Sentfores, annexionat a Vic l'any 1932. Si us interessa la cartografia històrica, us hi podeu passar estona remenant i mirant.

































