T'imagines que avui dia, cada vegada que un jutge, un polític o un inspector d'Hisenda acabés el seu mandat, hagués d'asseure's en un banc públic durant 30 dies perquè qualsevol ciutadà pogués denunciar-lo per abús de poder o corrupció, i hagués de pagar les indemnitzacions amb la seva pròpia butxaca i patrimoni personal? Això ja existia a Catalunya fa més de 700 anys! Eren la PURGA DE TAULA i el JUÍ DE VISITA, dues de les institucions més avançades d'Europa recollides a les nostres Constitucions (Llibre I de la Compilació de 1704) que el Decret de Nova Planta ens va robar el 1716. Com els nostres avantpassats van blindar el poble contra la impunitat del poder: 1. QUÈ ERA LA PURGA DE TAULA? (Auditoria als funcionaris reials i veguers) A l'Estat català, els càrrecs públics i judicials (veguers, batlles, sotsveguers, jutges i procuradors) eren temporals —normalment duraven tres anys (triennals)— i estaven sotmesos a una regla d'or: qui té poder públic ha de respondre amb el seu patrimoni privat. 👉 Havia de quedar-se físicament durant 30 dies a la capital de la seva demarcació, despullat de tota autoritat i assegut literalment darrere d'una taula pública ("fer taula" o "purgar taula"). 👉 Es feien crides públiques per tots els pobles anunciant que s'obria la Taula: qualsevol ciutadà —del pagès més humil al mercader més ric— podia presentar queixes contra ell per suborns, cobraments il·legals, detencions arbitràries o haver violat les Constitucions. 👉 Un tribunal d'inquisidors independents ("jutges de taula") resolia de forma sumària i ràpida: si l'oficial havia comès abús o negligència, havia d'indemnitzar el ciutadà al doble o al quàdruple amb els seus propis béns personals (que deixava en penyora abans d'acceptar el càrrec!), a més de quedar inhabilitat a perpetuïtat. 2. QUÈ ERA EL JUÍ DE VISITA DEL GENERAL? (Auditoria al Govern de la Generalitat) 👉 Al final de cada trienni, els mateixos Diputats i Oïdors de Comptes de la Diputació del General (l'equivalent al President de la Generalitat i els consellers d'Economia), juntament amb tots els oficials i recaptadors d'impostos, eren sotmesos a un judici d'auditoria implacable. 👉 Els "Visitadors" (escollits per insaculació/sorteig entre els 3 Braços) revisaven fins a l'últim sou gastat de la caixa pública i totes les decisions preses. 👉 Si un Diputat havia malversat fons públics, havia afavorit amics o s'havia saltat una Constitució, anava directe a presó i responia amb la seva pròpia fortuna familiar! 3. DE LA RESPONSABILITAT CATALANA A LA IMPUNITAT DE 1716 I DEL 78 Amb l'ocupació militar de 1714 i el Decret de Nova Planta (1716), Felip V va fulminar tant la Purga de Taula com el Juí de Visita. Per què? Perquè l'absolutisme borbònic necessitava jutges, militars i corregidors impunes que només obeïssin Madrid sense retre comptes davant del poble català, l'origen directe del sistema actual del règim del 78: avui un jutge pot dictar resolucions injustes, un inspector fiscal pot embargar-te la vida sense sentència ferma o un polític pot arruïnar el país amb promeses falses, i si al cap d'uns anys un tribunal els dona la contrària, no paguen res de la butxaca: la multa la paguem nosaltres amb impostos! 4. PER QUÈ HO RECUPEREM A LA QUARTA COMPILACIÓ? Quan parlem de restituir les Constitucions de Catalunya i promulgar la Quarta Compilació per fer efectiva la República parlem de portar aquesta tecnologia democràtica al segle XXI: * Jutges del Tribunal de Contrafaccions i Síndics escollits per insaculació (sorteig). * Responsabilitat patrimonial directa i personal de tot jutge, inspector fiscal i càrrec polític: qui abusa del poder o viola els drets d'un ciutadà, ho paga amb el seu patrimoni! * Auditoria ciutadana obligatòria (Purga de Taula moderna) en acabar qualsevol mandat públic. Fa 500 anys érem l'Estat de dret més avançat i exigent d'Europa amb el poder. Deixem enrere la impunitat autonòmica i restituïm la nostra llibertat amb la Quarta Compilació!

Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit? La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa: 1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (licencia marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes. 2️⃣ Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l'home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l'aixovar, l'escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona. 3️⃣ L'Any de Plor i la "Tenuta" (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d'Any de Plor (ser mantinguda amb tot l'estatus durant un any a càrrec de l'herència) i la Tenuta: es convertia en "senyora, majora i poderosa" (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l'últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa! 4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals). 5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d'exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes. 6️⃣ El contrast amb l'ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d'allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706. I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l'elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern. Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖