Eduard Dresaire

Amb la seva habitual falsa «suavitat», què fa el president Artur Mas? Comença dient que, com a expresident, no li correspon parlar de persones concretes. Però, curiosament, fa una excepció amb @gabrielrufian. I què diu d'ell? 1. El compara amb un jugador del Reial Madrid. Ja sabeu, aquell vell imaginari pujolista segons el qual, per ser un bon català, havies de ser del Barça i de CiU. 2. L'associa a buscar brega. Curiós, sobretot si pensem en les intervencions de @miriamnoguerasM. 3. Considera que seria millor que altres persones d'@Esquerra_ERC lideressin el partit a Madrid. Per fortuna, els candidats d'ERC els decidim nosaltres. 4. Afirma que ningú sobra a la política catalana, però tot el seu discurs sembla encaminat a assenyalar-ne un de sol: Rufián. 5. I ho remata amb una frase especialment reveladora: «Si estimes el país...». Com si ell tingués l'autoritat moral per repartir carnets de bons catalans! En definitiva, el vell discurs classista i elitista d'una determinada dreta catalana que encara es creu amb el dret de decidir qui representa Catalunya i qui no. Perquè el que realment sembla que els incomoda no és com parla Gabriel Rufián, sinó que un independentista d'esquerres, que no encaixa en els seus esquemes, pugui ser el líder polític més valorat per la ciutadania catalana. I això per @JuntsXCat deu ser molt difícil de pair.