el funàmbul retweeted
Photographs are mementoes of a disappearing world bent on a process of destruction; painted and written images, by contrast, have a life in the future, as documents of a consciousness which has some interest in the continuation of life.
W. G. Sebald
El 1904, Charles Péguy es pregunta: «Com podem ensenyar a la infantesa i a la joventut quan tothom menteix, quan totes les persones adultes menteixen, quan tots els estats majors, de tots els partits, menteixen, quan tot el món polític parlamentari menteix [...]?».
Aquí:
Gran notícia!
«Les primeres angoixes», de Danilo Kiš, arriba demà a les llibreries!
A través dels ulls d’Andreas Sam, un nen fascinat i desconcertat pel món dels adults, Kiš reconstrueix la història de la seva família en els anys més foscos de l’Europa del segle XX. Disset relats que evoquen una infància travessada per la guerra, la persecució i la desaparició d’un món, però també plena de petites alegries, il·lusions i descobertes.
Publicat el 1969, és el primer volum del «Circ familiar», el tríptic narratiu en què l’autor parteix de la memòria personal per construir una de les obres més colpidores de la literatura europea del segle XX. Al centre, la figura enigmàtica i tràgica del pare, deportat i assassinat durant l’Holocaust.
Quan la infància s’enfronta a la barbàrie, la memòria esdevé una forma de resistència.
Traducció de Simona Škrabec i epíleg de Borja Bagunyà.
Demà, a totes les llibreries del país!
"Tinc l'esperança que vinguis a Truskawiec pel maig. En aquestes dates, és una autèntica meravella. Viuràs envoltada de cirerers blancs, n'està ple. És el meu poble preferit, i un dia li dedicaré una novel·la", Bruno Schulz a Romana Halpern, 20 de març de 1938.
Els tres primers funàmbuls de la segona època són aquests. El primer, amb un monogràfic dedicat a Robert Walser, ja està disponible.
Onze anys després, el funàmbul torna a transitar per la corda fluixa que té més sentit: la de paper. El primer número de la segona etapa conté un monogràfic dedicat a Robert Walser.
Un bon exemple, emmarcat en la tradició inaugurada per Goethe, de viatjar a Itàlia a la recerca de les arrels clàssiques i d'un mateix. El catàleg d'Allia és envejable.
Arthur Conan Doyle i Louisa Hawkins el 1892. Conan Doyle va ser un gran defensor de la bicicleta, fins al punt que la va proposar com a alternativa als cavalls de l'exèrcit. No li van fer gens de cas.
Avui, a les 18.30, al Museu d'Història de Barcelona, parlaré de Bolonya. Hi apareixeran dracs terribles, plans molt tèrbols, melics inspiradors, cèlebres anarquistes, granotes reviscolades i, curiosament, Joseph Roth.
Hotel Blaues Kreuz, a Biel. Robert Walser —protagonista, a pesar seu, del proper i imminent número d'el funàmbul—, va viure set anys a les golfes d’aquest edifici, concretament a l’ala on s’allotjaven els criats.
Per a Bruno Schulz, la pintura i l'escriptura eren dos mitjans diferents que li permetien expressar la mateixa poètica.
Aquí, un detall de "Trobada" (1920).
Potser sí que portem un ritme de publicacions semblant al dels senyors de la coberta, però això que ha de venir és monumental.

































