El meu currículum fou escrit amb màquina d'escriure de color turquesa marca Olivetti.
planeta pencaire
Joined August 2017
- Tweets35.8K
- Following1.3K
- Followers2.2K
- Likes65.9K
Pinned Tweet
El fixo perquè el tema de la seguretat toca l'alarma a tothom i perquè les respostes poden ser d'utilitat.
Moltes gràcies a tots el que han aportat informació.
És la mateixa bajanada que diu que el català és massa tou per dir penjaments.
Tot és qüestió de manca de costum.
Prou.
Me'l vaig comprar divendres i avui me l'enllesteixo.
Espectacularment tendre i deliciós.
Folch i Torres me'l va fer estimar l'avi, referent absolut d'una generació.
En Ramon escriu sobre el seu pare i Catalunya.
Mai tornaré a passar pel carrer Diputació 337 de la mateixa manera.
Qui ens havia de dir que la moda de portar xancletes de piscina amb mitjons blancs mes enllà de la garrulada faria bona la moda de portar muscleres als vuitanta.
Justícia patètica.
No ho va preveure ni la més experta de les pitonises.
Per descobrir màfies de tota mena, només cal tenir ulls al criteri i poca llana a l'observació.
En el cas de Barcelona i els paquistanesos IGUAL.
He llegit que el gats no ens veuen com humans, ens veuen com a gats i això francament em dóna calma i pau terrenal.
Cal llegir els comentaris.
La rifa et toca en el moment que t'allunyes de les aules ?
Suposo que cal saber el número que sempre toca.
Cas real, ST Barcelonès, 2025:
“Durant una guàrdia de pati, vaig observar que un alumne estava enfilat a la tanca que separa el pati de l’espai exterior del centre. Li vaig dir que no podia estar allà i que baixés. Com que no em feia cas, li vaig advertir que, si no ho feia, li posaria una amonestació. En aquell moment, va baixar de la tanca i, tot seguit, em va propinar un cop de puny a l’estómac.
L'agressió va ser presenciada per diversos alumnes, alguns dels quals van reaccionar amb burles i crits de «pelea, pelea!». Vaig separar l'alumne del grup i vaig intentar parlar amb ell per saber què havia passat i per què havia reaccionat d'aquella manera tan violenta. També li vaig explicar que agredir físicament un docent podia tenir conseqüències greus.
L’alumne, però, no només es va negar a dialogar, sinó que em va empènyer fortament, fins al punt que gairebé vaig caure a terra, i posteriorment va marxar corrents. Vaig informar immediatament la direcció del centre i, aquella mateixa tarda, vaig anar al meu centre d'atenció primària, on van emetre un informe de lesions.
Dies després, vaig decidir interposar una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra contra l’alumne, que en aquell moment tenia 14 anys, malgrat no comptar amb l’aprovació de l’equip directiu. Així mateix, vaig informar la inspecció dels fets, amb la finalitat que en tingués coneixement.
La mesura disciplinària adoptada pel centre va consistir en l’expulsió de l’alumne durant quatre dies. Posteriorment, quan la seva família va tenir coneixement de la denúncia, em van amenaçar amb denunciar-me al·legant que havia utilitzat el telèfon mòbil per enregistrar el comportament de l’alumne.
Considerava insuficient la mesura disciplinària adoptada. Després de l’agressió, l’alumne continuava dirigint-me mirades que jo percebia com a intimidatòries durant la vida quotidiana al centre, i també hi havia l’amenaça formulada per la seva família. Tot plegat em feia experimentar una sensació de desprotecció i vulnerabilitat en el meu lloc de treball.
En una reunió amb inspecció educativa i la direcció del centre, vaig demanar que l'alumne fos inhabilitat i canviés de centre, perquè després de l'agressió considerava impossible mantenir-hi una convivència quotidiana. En aquella reunió se'm va comunicar que s'obriria un expedient disciplinari amb instructor. Vaig considerar que la direcció del centre no havia gestionat l'expedient amb prou transparència.
Aquesta situació, sumada a l’angoixa derivada de la convivència quotidiana amb l’alumne durant més de tres mesos després de l’agressió, va contribuir al deteriorament del meu estat emocional i em va portar a sol·licitar una baixa mèdica per motius d’angoixa. El curs va acabar sense que el seu expedient disciplinari s'hagués resolt. Ell va continuar matriculat a l'institut, mentre que jo, com a persona agredida, em vaig veure obligat, per recomanació del meu metge i del meu psicòleg, a demanar una comissió de serveis per canviar de centre i evitar haver de conviure amb ell.
Considero especialment greu que, al final, fos jo qui hagués de canviar de centre per evitar la convivència amb l'alumne que m'havia agredit, en lloc d'adoptar una mesura que evités aquesta convivència. Des del meu punt de vista, això transmet la percepció que, davant l'agressió d'un alumne a un docent, és el docent agredit qui acaba pagant-ne les conseqüències i ha de marxar del centre."
#ProuAgressions
#ProuImpunitat
Ara que ja no s'estilen les endevinalles.
Algú amb una mica d'enteniment sap de quina feina professional està escrivint.?
Una dita de premi per qui l'encerti.
Els metges amb poca O cap empatia em treuen de polleguera bàsicament perquè jo faig tots els àpats laborals en presència seva.
Amb els anys de pencar acumulats, divendres es presenta amb un creixent índex d'inflació.
L'economia del pencar també té la seva relació amb les dades i resultats.
Ho tenen ben magre.
I ho diu una noia jove que no pot ser etiquetada de dinosaure.
En el seu escrit es nota professionalitat i voluntat de servei però el panorama és d'un gris negre esfereïdor.
Jo ja no puc aconsellar a ningú que s'hi dediqui els forats són massa grossos i foscos
El llistat de persones que mereixen amb tots els punt ser conegudes s'amplia un cop més mercès a la bona feina de difusió d'aquells herois amb principis que han posat les seves vides i esforç al servei d'una cultura.
Una feinada fascinant i mereixedora de lectura i republicació.
He dedicat moltes hores i sobretot molt amor a fer aquest reportatge. Ara que s'acosten temps de foscor, tinguem present qui, quan, com i per què van salvar el nostre patrimoni. Antoni Llopart, heroi de les pintures de Sixena.
elpuntavui.cat/cultura/artic…
No tinc cap dubte i un milió de proves que si a la gent jove li ponent des de ben aviat té molt números per tal que li toqui la rifa d'esdevenir un puto manta que no escalfa als qui l'envolten.
Si volem guionistes que expliquin històries de terror del segle actual només cal que s'apropin als centres educatius de Catalunya.
Cas real, ST Barcelonès, 2022:
"La meva experiència com a docent ha estat sempre una tasca il·lusionant. Quan era interí he recorregut Catalunya i he pogut observar diferents maneres de dirigir els centres educatius. Abans del “Decretazo” de plantilles anàvem a nomenaments i quan aconseguies una substitució o interinatge presencialment, immediatament havies d’anar al centre adjudicat i et rebien amb certa dignitat en la majoria de centres.
El tracte indigne els patiem des de l’administració de personal del nostre estimat Departament. Un cop les direccions van agafar el poder amb els seus famosos projectes directius el maltractament va virar. O participaves del seu gran ideari i et proposaven per
l’any següent o si eres crític amb les seves imposicions estaves en contra no només de la direcció sinó de tots aquells docents que giraven la mirada defensant el seu nínxol laboral.
Doncs bé, amb aquesta petita radiografia que acabo d’oferir-vos i, després de vint anys d’exercici docent, m’agradaria compartir un episodi de maltractament directiu i de total
indefensió que vaig patir fa quatre anys.
En el darrer curs que vaig passar en aquest centre i ,com a tutor, la direcció del centre va informar-me que venia un alumne expulsat d’altres centres. Els primers dies amb aquest alumne vaig haver de patir, juntament amb els meus
companys, situacions de mirades de desafiament vers nosaltres. Un alumne sense cap mena de contenció. Aquests episodis eren constants. Arribava al centre fumant. Com a tutor informava la família però feien cas omís del que explicava del seu fill. No els coneixia personalment però em responien sense cap mena de respecte. Un dia, preocupat pel meu grup-classe i per l’ambient tens que es vivia dins el grup informo la direcció de la situació. Ells també fan cas omís. Només parlen amb l’inspector que n’era especialista
en diversitat però la situació encara s’agreujava.
Finalment, un dia dins la classe li crido l’atenció. Li dic que l’expulsaré si continua d’aquesta manera i anirà a direcció. Surt de l’aula insultant-me i, al cap de cinc minuts, entra a l’aula donant un cop de peu a la porta fent-li un forat i em diu que quan surti de
l’escola que em prepari que em tallarà el coll. Informo immediatament el cap d’estudis però no volen donar-li tanta importància a la situació per por de la família. I l’endemà del succés, sense avís previ com a tutor, em criden a direcció i, sense cap mena de coneixement del que em trobaria, veig l’inspector, l’equip directiu i la família. Quan explico la situació que vaig patir i el comportament de l’alumne en comptes de demanar-me disculpes, la família manifesta que això no té importància i que pràcticament la culpa
era meva. Em desautoritzen com a tutor i com a adult però, el que és pitjor, l’inspector i l’equip directiu en cap moment em recolzen i el pare controla la reunió demanant a l’inspector de quina manera hem de fer la nostra feina.
Denuncieu aquests abusos a la nostra persona i professió, companys!"
#ProuAgressions
#ProuImpunitat
És normal si tenim garlandes nadalenques des setembre que la gent digui bon cap de setmana en dijous.
El segle actual s'ha menjat la calma abans de rams.
Les xarxes no només han tocat i torrat la castanya del jovent.
Tothom en pot ser botxí i víctima.
L'ego compra espais virtuals i la moneda és els m'agrades.
