Diumenge intens, avui. Primer a Parets del Vallès, acompanyant la família de @jorditurull per la pèrdua de la seva mare. Després a Folgueroles, per acompanyar els companys dels CDR @Detingudes23S , que celebren la fi del seu patiment, i encara més amunt, fins a Portbou, per rebre el conseller @toni_comin que posa fi al seu exili de 9 anys.

Un amic comú m’acaba de comunicar la mort de la Pepa Arenós. Em sap molt de greu. Ha estat una companya de lluita independentista irreductible fins al final. He tingut el gran privilegi de comptar amb el seu afecte i el seu suport. La trobarem molt a faltar. Descansa en pau, estimada Pepa. vilaweb.cat/noticies/sha-mor…

"En un món en el qual tot té el mateix significat res no significa res", Joan-Carles Mèlich

Avui, a Santa Coloma de Farners, hem parlat de llengua, pertinença, joventut, món rural, habitatge i oportunitats. Si volem que Catalunya sigui una terra d'acollida, fem del català una llengua que acull. Si volem que els nouvinguts puguin arrelar, oferim-los unes arrels que puguin fer seves. I si volem tenir futur com a poble, no renunciem a allò que ens permet reconèixer-nos i compartir un projecte de vida en comú. Mentrestant, alguns renuncien a la llengua o en fan escarni per dissimular, amb poc èxit, la seva renúncia a l'eix nacional.

Ahir al vespre el teatre romà de Vic era ple com un ou. No hi cabia ni una agulla. Una imatge que parlava, ella sola, de la força de la memòria i de la voluntat de mantenir viu el record de @xandri_lluis . Va ser especialment emocionant escoltar el parlament de la seva vídua Imma @CollPrat i veure-hi presents els seus tres fills. Perquè la presentació del Memorial que parla de la repressió política de l’independentisme i de la regressió lingüística del català impulsat per advocats que han defensat i defensen represaliats ha estat una tasca que porta la marca del compromís del Lluís. I va ser emocionant perquè encara que es presentessin dades, darrere de cada nom, de cada causa judicial i de cada història de repressió hi ha persones, famílies i vides que n’han hagut d’assumir les conseqüències. Em van convidar a parlar de repressió i de regressió del català, dos fenòmens diferents que ens obliguen a fer-nos una mateixa pregunta: quina capacitat efectiva tenim, com a país, d’exercir els nostres drets col·lectius? La repressió política ens recorda que la democràcia no es pot limitar a reconèixer formalment els drets: els ha de garantir. La regressió del català ens adverteix que una llengua no es preserva només amb declaracions solemnes: ha de poder ser parlada, viscuda i transmesa amb plena normalitat. Per això, la memòria no pot ser només record del que hem patit. Ha de ser també compromís amb allò que encara hem de conquerir. Un país no conserva els seus drets només perquè algun dia els hagi conquerit. Els ha de poder exercir, transmetre i defensar cada dia. Gràcies a l’associació d’advocats d’Osona per la invitació i per la seva feina en defensa de les persones represaliades. I gràcies a totes les persones que, omplint el teatre romà i estant-s’hi dempeus una bona estona, van demostrar que la memòria no és una mirada enrere: és una responsabilitat de futur. I que hi som: drets i disposats a mantenir i exercir els nostres drets, com a independentistes i com a catalanoparlants.

"Jo no sóc jo. Sóc un exèrcit de veus que escalen. Jo sóc un llamp. Sóc una escletxa". Marc Granell

Dimecres vam ser a la seu de l’ @MataroxIndep plena de gom a gom. El títol que em van proposar és «Recuperar la iniciativa. Una nova etapa per a l’independentisme». És un títol que conté una constatació, una voluntat i un interrogant. La constatació és que hem deixat de tenir la iniciativa que havíem tingut. La voluntat és que no ens resignem a aquesta situació. I l’interrogant és probablement el més difícil de tots: què hem de fer perquè recuperar la iniciativa no sigui només una expressió que repetim, sinó una possibilitat política real? Perquè jo crec que ens hem de començar a posar d’acord en una cosa: recuperar la iniciativa no vol dir necessàriament tornar a fer el que fèiem. Ni tornar a tenir les mateixes mobilitzacions, les mateixes organitzacions, els mateixos lideratges o les mateixes consignes. Vol dir recuperar la capacitat de determinar què volem fer, per què ho volem fer i com ho farem possible. Vol dir deixar de viure permanentment a remolc dels esdeveniments, de les decisions dels altres, de les resolucions judicials o de les crisis que ens obliguen a reaccionar. Vol dir tornar a ser capaços de formular una proposta pròpia, de fixar objectius i de construir les condicions per assolir-los. I això exigeix pensar. No només pensar què ens ha passat, sinó què n’hem après. No només recordar què vam ser capaços de fer, sinó comprendre per què ho vam poder fer i per què després no vam aconseguir convertir tota aquella força en el resultat polític que perseguíem. I, sobretot, exigeix tornar a pensar en termes de futur. Perquè el final d’un cicle polític no ha de comportar necessàriament el final del projecte nacional. No hem de confondre el moment que vivim amb el destí del país. Hem de fer possible allò que defensem: la independència. I fer-ho amb prou intel·ligència per aprendre, prou coratge per decidir i prou generositat per construir sense destruir.

Els hem donat suport sempre, des del primer moment @Detingudes23S .Dimecres en parlàvem amb l’ @MataroxIndep perquè ha estat un dels exemples més brutals de la repressió de l’estat contra l’independentisme. Me n’alegro moltíssim per tots. Molt. I tinc molt present els que ja no ho podran veure i que van patir pels seus fills.

Els escons buits a voluntat i els diputats que no han aplaudit el retorn de @LluisPuigGordi al @parlamentcat són la millor prova que, malgrat els discursos i els eslògans, no hi ha normalitat política a Catalunya. No n'hi podrà haver mentre hi hagi represaliats i mentre no es vulgui admetre que la independència té dret a ser debatuda a la seu de la sobirania popular i a ser proclamada pels ciutadans amb la força democràtica dels seus vots. L'amnistia és un pas necessari però no suficient per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Cal determinació, coratge polític i desacomplexament democràtic; fer net de la repressió i que els catalans puguem decidir. Després de l'amnista, l'autodeterminació!