Pinned Tweet
Delenda est Hispania.
#SpainIsAFascistState
Ivan Prat retweeted
He was a Catalan, not Spaniard, and his name was Joan, not Juan.
In 1941, a Spaniard walked into the British embassy in Madrid and offered to spy on the Nazis.
The British turned him down.
So he went to the Germans instead, pretended to be a loyal fascist, and got hired as a German spy. His plan was to lie to them for the rest of the war.
It worked better than anyone could have imagined.
His name was Juan Pujol García. Before the war he had tried his hand at running a chicken farm and a movie theater. He had no spy training. What he had was a deep hatred of both fascism and communism after the Spanish Civil War, and an incredible imagination.
The Germans gave him a codename, invisible ink, money, and orders to go to Britain and recruit spies.
He didn't go to Britain.
He went to Lisbon, Portugal, and made everything up.
Using a tourist guidebook, maps, magazines, newsreels, and a British railway timetable from the library, he wrote long, detailed reports about life in England. Military movements. Morale. Ports.
He'd never been there. He made mistakes. He didn't understand British money. He once reported that dockworkers in Glasgow would do anything for a liter of wine.
The Germans loved him anyway.
Then British codebreakers reading German messages noticed something strange. The Germans were hunting for a convoy that didn't exist, based on a report from some agent in Britain they'd never heard of.
The British went looking for this mystery spy. They found Pujol. In 1942 they finally took him on and brought him to London.
Now he had real help. MI5 gave him the codename Garbo, after the actress, because they thought he was the greatest actor in the world.
Together with his British handler, Pujol built a fake spy network for the Germans. It eventually had 27 imaginary agents. Each had a name, a personality, a job, and a backstory. A Welsh nationalist. A Venezuelan student. A Greek sailor. Some of them recruited their own imaginary sub-agents.
When they needed to explain why one agent had gone quiet, they killed him off. They even put a fake obituary in a Liverpool newspaper. The Germans reportedly paid a pension to his widow.
Who also didn't exist.
Then came D-Day.
Hours before the landings, the British let Pujol send a message warning the Germans that the invasion was coming in Normandy. It was timed so it would arrive too late to matter, but it made him look brilliant.
Three days later he sent the most important message of his career. Normandy was a trick, he said. The real invasion was still coming, at Calais, led by a huge army under General Patton.
That army was fake too. But the Germans believed him.
German forces that could have been rushed to Normandy were held back near Calais for weeks, waiting for an attack that never came.
The Germans were so grateful they awarded him the Iron Cross.
A few months later, King George VI made him a Member of the Order of the British Empire.
He's one of the only people known to have been decorated by both sides of the war.
After the war, afraid of revenge from surviving Nazis, he faked his own death from malaria in Africa and disappeared to Venezuela, where he lived quietly running a shop.
For decades the world thought he was dead.
In 1984, a British writer tracked him down. Pujol came back to Normandy for the 40th anniversary of D-Day and met veterans who had landed on the beaches.
Some of them thanked him.
Ivan Prat retweeted
Sabeu per què a Catalunya les dones no perden mai els cognoms en casar-se i tenen separació de béns per defecte, mentre que a Espanya i a mitja Europa durant segles la dona casada passava a ser propietat legal del marit?
La resposta és a les Constitucions de Catalunya i els Usatges, que van atorgar a la dona catalana un estatus jurídic, econòmic i polític avançadíssim i únic a Europa:
1️⃣ Independència econòmica total (Separació de béns): A Castella o Anglaterra, en casar-se, tot el que tenia la dona passava al marit i no podia signar cap contracte sense el seu permís (licencia marital). A Catalunya, les nostres Constitucions garantien la separació absoluta de patrimonis: els béns parafernals de la dona eren només seus, els administrava ella lliurement i els seus cognoms es mantenien intactes.
2️⃣ Blindatge contra els deutes i delictes del marit: El dret constitucional català protegia la dona davant la ruïna de l'home. Els creditors del marit —ni tan sols el fisc reial— mai podien embargar l'aixovar, l'escreix (la donació per noces) ni el patrimoni de la dona.
3️⃣ L'Any de Plor i la "Tenuta" (Sobirania de la vídua): Si el marit moria, la Constitució catalana atorgava a la vídua el dret d'Any de Plor (ser mantinguda amb tot l'estatus durant un any a càrrec de l'herència) i la Tenuta: es convertia en "senyora, majora i poderosa" (domina et potens) i usufructuària de tot el patrimoni familiar fins que no se li retornés fins a l'últim cèntim del seu dot. Cap hereu la podia fer fora de casa!
4️⃣ Hereves universals (Pubilles) i governants de ple dret: En absència de fills barons (o per voluntat testamentària), la dona heretava la totalitat del patrimoni i la prefectura de la casa com a Pubilla, amb exactament les mateixes obligacions fiscals i drets civils que un home. A més, pels Usatges de Barcelona, les dones podien exercir jurisdicció sobirana, governar comtats i baronies, i fins i tot presidir i convocar Corts Generals (com van fer les reines Maria de Luna o Maria de Castella amb plens poders constitucionals).
5️⃣ Obligacions i responsabilitat pròpia: Precisament perquè la llei catalana reconeixia la dona com un subjecte jurídic lliure i adult, tenia plenes obligacions de gestió: podia i havia d'exercir la tutela legal dels fills, administrar negocis i gremis, testar lliurement sense permís de ningú i respondre pels seus propis contractes.
6️⃣ El contrast amb l'ocupació espanyola: Quan el franquisme i el Codi Civil espanyol van imposar la llei castellana a les catalanes al segle XX, les nostres àvies van patir un retrocés de 700 anys: de cop, necessitaven el permís del marit per obrir un compte bancari, treballar o viatjar! No va ser fins a la Compilació del Dret Civil de 1960 i la fi de la dictadura que vam poder recuperar una part d'allò que les Constitucions de Catalunya ja garantien el 1706.
I amb la Quarta Compilació (la Constitució de la República Catalana del segle XXI) farem el pas definitiu: agafarem aquesta tradició històrica de llibertat i independència civil de la dona catalana i l'elevarem a la igualtat política, institucional i de drets humans més avançada del món modern.
Fes RT perquè tothom sàpiga quin nivells de llibertat teníem i per què restituir les Constitucions de Catalunya és mirar cap al futur! 🔖
Meanwhile, on the other side of the Globe... The Uprising that Never Was is assembling...
#UpcomingRelease
Ivan Prat retweeted
Una nova bala a la recàmera. Alerta! que aquí, sortim de la nostra zona de confort... #ToBoldlyGo
Ivan Prat retweeted
Es tanca un cicle d'esquerres.
Tan d'esquerres, tan progressista i tan defensor de les llibertats que Pablo Hasél continua a la presó.
Ivan Prat retweeted
Un cap de setmana de molta feina, hem avançat un munt. Es pot dir que som al final del camí i que l'Iron Belt ja és a tocar.
Snafu Mola Cantiduvi.
#SnafuSmallBattles7 #IronBelt
Qui hagi jugat al Republic of Rome (Avalon Hill, 1990) sap que quan el Cònsul proposa una Llei Agrària és per apaivagar el descontent del poble i reduïr de pas la popularitat de qui voti en contra.
#MésVellQueAnarAPeu
#EstàTotInventat
Ivan Prat retweeted
Fa 9 anys vam votar independència i només ens conformarem amb una Catalunya independent. Tenim més raons històriques i culturals per ser-ho que bona part dels actuals països europeus. No hem de demanar permís a ningú, només hem de lluitar per ser-ho. Depèn de nosaltres. 1 Octubre
Ivan Prat retweeted
#1Octubre
NO OBLIDEM‼️
NO PERDONEM‼️
CATALUNYA INDEPENDENT ‼️‼️
9 anys de l'1-O.
El dia que tothom va veure el coratge del poble català i la covardia dels espanyols. La resposta de l'estat espanyol legitima el referèndum, on vam votar i vam guanyar.
#NiOblitNiPerdó
#RepúblicaCatalana
"La indignació és el producte". Brillant.
Ivan Prat retweeted
1/
Ahir betevé, la televisió de l'Ajuntament de Barcelona, titulava: "BComú exigeix a Collboni destinar la subvenció de 3 M€ de la Fórmula 1 a la Unitat Antidesnonaments".
Sona bé: la F1 dels rics contra les famílies desnonades.
Tothom amb Maricarmen, la nova #maricarmenlivesmatter
Però el titular enganya. I el que no us expliquen és molt més gros. 🧵





























