«𝐄𝐬𝐭𝐨 𝐞𝐬 𝐄𝐬𝐩𝐚𝐧̃𝐚 𝐲 𝐬𝐢 𝐧𝐨 𝐞𝐬𝐭𝐚́𝐬 𝐝𝐞 𝐚𝐜𝐮𝐞𝐫𝐝𝐨, 𝐜𝐨𝐠𝐞𝐬 𝐞𝐥 𝐚𝐯𝐢𝐨́𝐧 𝐲 𝐭𝐞 𝐦𝐚𝐫𝐜𝐡𝐚𝐬». 👮🏼🇪🇸 Aquesta va ser la resposta de la policia espanyola a uns ciutadans que es queixaven en català al control d’arribades de l’aeroport del Prat. Una frase, recollida per Plataforma per la Llengua el juny de 2025, que converteix l’ús de la llengua pròpia i oficial en un motiu de la policia per convidar-te a marxar... de casa teva! És un dels 176 casos recollits a l’Informe de discriminacions lingüístiques de les administracions públiques de 2025, elaborat per Plataforma per la Llengua. El document analitza les vulneracions patides per catalanoparlants en serveis públics com la sanitat, la policia, els transports o la justícia que van arribar a coneixement de l’entitat. Permet identificar com es produeixen aquestes discriminacions i quines estructures les afavoreixen. Les xifres corresponen als casos registrats, no a la totalitat dels que es produeixen. Les frases recollides revelen una mateixa concepció jeràrquica de les llengües. A l’Hospitalet de Llobregat, un policia va respondre a un ciutadà que renovava el DNI: «No tengo por qué saber catalán, es un dialecto. Yo sé la lengua oficial de España». Al Centre de Salut de Cocentaina, una treballadora va reaccionar amb un «¡Viva España, viva España!» a la petició d’incorporar el valencià als cartells. Invocar Espanya o menysprear el català serveix per justificar que uns ciutadans hagin de renunciar a la seva llengua per rebre un servei públic. La discriminació també pren formes menys sorolloses, però amb conseqüències molt concretes. Al centre de salut mental infantil i juvenil de Castelldefels, una psicòloga va proposar a uns pares que renunciessin a una sessió del fill per dedicar aquell temps a traduir-ne l’informe diagnòstic al català. A l’Hospital de Sant Joan de Déu de Martorell, la filla d’un pacient amb un càncer terminal va denunciar que no havia vist cap metge adreçar-se al seu pare en català durant l’ingrés. Defensar la llengua es converteix, així, en una càrrega afegida a la malaltia o al patiment familiar. 🧑🏼‍⚕️ Aquest és el mecanisme del supremacisme lingüístic castellà que analitza l’informe: considerar el castellà una llengua amb dret a ser utilitzada arreu i el català una particularitat que només es tolera mentre no incomodi. El catalanoparlant que manté la llengua és presentat com un problema, mentre que l’exigència que canviï al castellà es tracta com una conducta normal. La capacitat de concedir, retardar o negar un servei públic dona força material a aquesta jerarquia. 🇪🇸 El marc jurídic també és desigual. L’article 3 de la Constitució estableix el deure de conèixer el castellà per a tots els espanyols i en garanteix l’oficialitat al conjunt de l’Estat, mentre que vincula l’oficialitat de les altres llengües als estatuts d’autonomia. Alhora, l’informe assenyala la contradicció entre reconèixer el dret d’utilitzar el català i no assegurar que el personal que ha d’atendre la ciutadania estigui capacitat per fer-ho. Aquesta desigualtat conviu amb vulneracions dels drets ja reconeguts: el mateix Estatut bàsic de l’empleat públic obliga a garantir l’atenció en la llengua oficial que sol·liciti el ciutadà. Fer-hi front exigeix organització col·lectiva i responsabilitat institucional. Cal documentar els casos, presentar reclamacions i recórrer al nostre Servei de defensa dels drets lingüístics, però també exigir capacitació lingüística efectiva, atenció sense demores ni penalitzacions i investigació de les vulneracions, amb sancions quan correspongui. La resposta ha d’incloure la transformació de les normes que mantenen la desigualtat. Poder viure en català ha de ser una garantia dels serveis públics, sense que cada ciutadà hagi de guanyar-se-la discutint en una consulta o davant d’una finestreta. Tenim eines per plantar cara a la discriminació i organització per transformar aquesta realitat. Cada persona que s’hi suma reforça la nostra capacitat d’acompanyar els afectats, denunciar els abusos i pressionar les administracions. Fes-te soci de Plataforma per la Llengua a plataforma-llengua.cat/socis perquè, organitzats, tenim més força per defensar els nostres drets! 🫱🏼‍🫲🏽 Si vols ampliar la informació de l'informe, aquí trobaràs tota la informació: plataforma-llengua.cat/que-f… 𝑆𝑜𝑚 𝑙𝑎 𝑔𝑎𝑟𝑎𝑛𝑡𝑖𝑎 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑑𝑒𝑓𝑒𝑛𝑠𝑎 𝑑𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑟𝑒𝑡𝑠 𝑙𝑖𝑛𝑔𝑢̈𝑖́𝑠𝑡𝑖𝑐𝑠! PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Els reculls que fem a Plataforma per la Llengua posen de manifest el degoteig constant d’episodis de catalanofòbia protagonitzats per agents de la Policia espanyola. 🇪🇸 Així ho explica @MonDiari en aquesta radiografia.🚨 NO EN DEIXEM PASSAR CAP! 💥 elmon.cat/societat/llengua/r…

El 77% dels nord-catalans són partidaris que es permeti l’escolarització dels alumnes en català, si cal, amb un sistema d’immersió lingüística A més, tres quarts dels nord-catalans veuen bé reconèixer un estatus particular a Catalunya Nord 🫱🏼‍🫲🏽 vilaweb.cat/noticies/sondatg…

Avui i demà assistim a Tortosa al festival @posahitulaccent, unes jornades de reivindicació de la riquesa i la varietat de la llengua catalana en les quals @llenguacat hi hem col·laborat des de la seva creació. 💛 Felicitats per aquesta iniciativa d'impuls del català! 🗨