Marc Mallafré

Colau, una mica de memòria. Més enllà de les habituals i pobríssines manipulacions del personatge, alguns fets protagonitzats durant la seva etapa barcelonina i que no hauríem de deixar de veure malgrat les seves pobríssimes cortines de fum: 1. Va ser la primera política que va permetre que l’extrema dreta racista condicionés una institució a Catalunya. L’any, 2019, va agrair amb aquest petó els vots de Manuel Valls per ser alcaldessa. Sí, Valls, el primer deportador de gitanos a Europa des de la fi de la II Guerra Mundial (més de 20.000 persones deportades, poca broma). 2. L'octubre del 2014 va fer d’altaveu de les mentides de les clavegueres de l’Estat contra Trias quan van difondre una informació falsa on asseguraven que l'aleshores alcalde de Barcelona tenia un compte a Suïssa amb prop de 13 milions d'euros. Durant la campanya de les eleccions municipals del maig de 2015, Colau i els Comuns van utilitzar l'ombra de la sospita per desgastar Trias. Tot i que la Fiscalia ja havia arxivat el cas a finals de 2014 per manca de proves, Colau va seguir vinculant Trias amb pràctiques opaques. 3. Té la santa barra de parlar de polítiques d’habitatge tot i que en els seus vuit anys ocupant l’alcaldia de Barcelona -gràcies a les clavegueres espanyoles i a un racista- el preu dels lloguers va viure una pujada inèdita, un 60,42%, i el barraquisme, fins llavors pràcticament erradicat, va crèixer un 40% 4. Sortint de l’Ajuntament, va intentar un retir daurat en algun organisme internacional però fins i tot els socialistes i els seus li van dir que no, que sense estudis ni llengües, no. 5. I ara que ha acabat els estalvis (no ha sabut ni gestionar la seva economia, s’entén el desastre gestionant a Barcelona), doncs ara es postula per liderar les espanyolíssimes esquerres. Així és espanya des de Catalunya: si les dretes espanten, les esquerres fan por. (Llàstima que Berlanga morís el 2010, el vodevil espanyolot que hauria fet amb aquesta comèdia bufa...)