Fill, germà, tiet, cosí, gendre, espòs i pare de 5 🐾 Administració 🧮 Dret 📖 Psicologia 🧠 Treball Social 🕊 Sense 🌍 no anem enlloc #silversurfer
Barcelona, Catalunya
Joined October 2010
- Tweets15.3K
- Following4.7K
- Followers2.1K
- Likes18K
🧵1/3 | Transhumanisme, posthumanisme i eugenèsia: cap a una nova concepció de l'ésser humà?
Els avenços en intel·ligència artificial, cibernètica i biotecnologia han reobert un debat filosòfic i ètic sobre els límits de la condició humana.
El transhumanisme aspira a superar les limitacions biològiques mitjançant la tecnologia.
El posthumanisme, des d'una perspectiva diferent, qüestiona l'antropocentrisme i la concepció tradicional de l'ésser humà.
🧵2/3 | Un debat amb importants implicacions ètiques
Jürgen Habermas, a El futur de la naturalesa humana (2001), qüestiona les implicacions de la intervenció genètica sobre l'autonomia individual.
Francis Fukuyama, a El nostre futur posthumà (2002), alerta dels riscos de la biotecnologia per a la igualtat humana.
Rosi Braidotti, a El posthumà (2013), proposa repensar la subjectivitat més enllà de l'humanisme tradicional.
Alison Kafer, a Feminist, Queer, Crip (2013), qüestiona els ideals de normalitat corporal i funcional.
🧵3/3 | Una mirada des del Treball Social
La qüestió eugenèsica reapareix sota noves formes: selecció genètica, modificació de característiques hereditàries i definició d'un ideal de perfecció humana.
Qui podrà accedir a aquestes tecnologies? Si queden restringides a les elits econòmiques, la desigualtat social podria adquirir també una dimensió biològica.
Cal qüestionar una societat que aspira a optimitzar l'ésser humà mentre persisteixen la pobresa, l'exclusió i la vulnerabilitat.
La tecnologia ha d'ampliar drets, no fabricar privilegis biològics. La dignitat humana no depèn de la capacitat d'optimitzar-nos.
Hoy se multiplican las promesas del transhumanismo y del posthumanismo: son corrientes ideológicas, según las cuales —antes o después— la tecnología eliminará toda enfermedad o dolor, así como el envejecimiento e incluso la propia muerte. Precisamente porque el progreso en las ciencias es un óptimo fruto de la inteligencia humana, no se confunde con un privilegio para millonarios que pretenden la inmortalidad, mientras que pueblos enteros sufren miseria y opresión. Se nos vende, así, la ilusión de seres humanos optimizados por la cibernética y la biotecnología. Frente a este espejismo, la antropología cristiana recuerda que el límite no es un defecto de fábrica, sino la condición de la grandeza humana. #ViajeApostólico #Perú #MagnificaHumanitas vatican.va/content/leo-xiv/e…
1
36
📚 Referències bibliogràfiques
Braidotti, R. (2013). The posthuman. Polity Press.
Fukuyama, F. (2002). Our posthuman future: Consequences of the biotechnology revolution. Farrar, Straus and Giroux.
Habermas, J. (2003). The future of human nature. Polity Press.
Kafer, A. (2013). Feminist, queer, crip. Indiana University Press.
Roberts, D. (2011). Fatal invention: How science, politics, and big business re-create race in the twenty-first century. The New Press.
16
Se'ns ha venut que les noves tecnologies s'entrenen sota principis morals i de respecte als drets humans.
Però les últimes evidències ens obliguen a qüestionar aquest relat.
Algoritmes, IA i ciberdelinqüència d'última generació contra hospitals, bancs, aerolínies, administracions i serveis essencials exposats.
Qui porta el volant? Qui assumeix la responsabilitat quan tot falla?
La vulnerabilitat digital ja és una qüestió col·lectiva.
Tots en podem ser víctimes, però no tots disposem dels mateixos recursos per afrontar-ne les conseqüències.
Més ètica, i més filosofia.
🛡️ ⚖️ 🌐 🧠
#ArtificialIntelligence #CyberSecurity #AlgorithmicBias #AIEthics #DigitalRights
17
De vegades, cal aturar-se i fer una pausa enmig del soroll.
Que aquestes notes de piano siguin un petit punt d’inflexió: un instant de calma per recordar que la vida també mereix ser escoltada en silenci.
🌬 Respirem?
#BonDia
63
El cervell és un paisatge interior tan immens com fràgil, teixit per milers de connexions que s'entrecreuen com camins, valls i rius.
Descobrir aquest univers únic i intransferible, propi de cada persona, a través del dolor i la superació de qui conviu amb un trastorn mental sever, és —abans que res— un acte de respecte i humilitat.
Cal enderrocar estigmes i prejudicis; obrir oportunitats reals cap a la inclusió, i aspirar a una vida digna per a tots/es.
🧠🌿✨
#SalutMental #TreballSocial #Inclusió #Dignitat
1
73
🌬 El vent, a voltes, tusta una porta
o delicadament desvetlla una consciència,
però els anys són com fulles
que el mateix vent s’emporta
per camins caducs o sinistres.
Joan Perucho (Barcelona, 1920-2003)
#tardor #lletrescatalanes #versos
La protecció de la infància no és negociable.
Si una plataforma digital permet que xarxes de depredadors sexuals operin, captin menors i difonguin material d'abús infantil, no n'hi ha prou amb eliminar continguts puntualment.
La responsabilitat de les plataformes també s'ha d'exigir.
Cap algoritme ni model de negoci pot estar per damunt dels drets dels infants.
Article x @maldita
#TikTok #StopChildAbuse #ChildProtection
TikTok, el hogar del pederasta. Hemos localizado, y visto, más de 1.000 vídeos con contenido explícito de abuso infantil y también hemos comprobado cómo las propias herramientas de la plataforma conducen directamente a este material y lo “promocionan”. La entrega de hoy aquí 👉🏽 bit.ly/4BS9aEM
Sometimes the world demands so much from us that we feel we have to hide who we are just to fit in.
De vegades, el món ens exigeix tant que sentim que hem d'amagar qui som per poder encaixar-hi.
Nobody should ever have to camouflage their identity to be accepted. La diferència no s'ha de camuflar; s'ha de respectar. ❤️
#autism #EquityForAll #HealthFacts
Masking in #autism refers to a coping strategy where autistic individuals consciously or unconsciously hide their autistic traits to blend into a neurotypical society. It is incredibly exhausting and leads to extreme burnout, anxiety, depression, and a loss of personal identity.
Decàleg per a utilitzar la xarxa X amb seny, i trencar amb les mètriques de l'algoritme.
Usuari/a participatiu = usuari /a conscient.
#infografia #tecnologia #algorithms
57
🧵 El fil del diumenge
MÉS ENLLÀ DEL DIAGNÒSTIC: EL TREBALL SOCIAL EN SALUT MENTAL COMUNITÀRIA
Una aproximació sistèmica, ecològica i biopsicosocial des del Centre de Salut Mental d'Adults de l'Institut Clínic de Neurociències de l'Hospital Clínic de Barcelona
1. Introducció: situar la mirada professional
La incorporació a un Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) representa una oportunitat per aprofundir en la comprensió de la salut mental des d'una perspectiva que transcendeixi la dimensió estrictament clínica.
La salut mental no es pot interpretar únicament a partir d'un diagnòstic, una simptomatologia o una situació individual.
Es construeix i es manifesta en relació amb les condicions materials de vida, les trajectòries personals, els vincles familiars, les xarxes de suport i les oportunitats de participació social.
Aquest article parteix d'una aproximació reflexiva al Treball Social en salut mental, prenent com a referència el Centre de Salut Mental d'Adults, integrat en el Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Institut Clínic de Neurociències (ICN) de l'Hospital Clínic de Barcelona.
La qüestió que orienta aquesta reflexió és com el Treball Social contribueix a incorporar la dimensió social en l'atenció a la salut mental i com pot afavorir la connexió entre la persona, el sistema sanitari, els serveis socials, la família i la comunitat.
🧵 11/12 "Conclusions"
El Treball Social en salut mental aporta una mirada imprescindible per comprendre les persones més enllà del diagnòstic i situar les seves necessitats en el conjunt de les condicions socials, familiars i comunitàries que configuren les seves trajectòries vitals.
Des del Centre de Salut Mental d'Adults, aquesta perspectiva permet identificar situacions de vulnerabilitat, reconèixer capacitats, promoure l'autonomia i articular respostes amb els diferents recursos sanitaris i socials.
La intervenció social no és un complement secundari de l'atenció clínica, sinó una dimensió professional específica que contribueix a construir una atenció integral, contextualitzada i orientada als drets.
En definitiva, comprendre la salut mental des del Treball Social implica assumir que la recuperació i el benestar no depenen únicament de la intervenció terapèutica, sinó també de les possibilitats reals que té cada persona de viure dignament, mantenir vincles, participar en la comunitat i desenvolupar el seu propi projecte de vida.
Més enllà del diagnòstic, hi ha una persona, una trajectòria vital i un entorn social.
És en aquesta intersecció on el Treball Social troba el sentit de la seva intervenció.
1
28
🧵 12/12 Referències bibliogràfiques
Anderson, H., & Goolishian, H. A. (1988). Human systems as linguistic systems: Preliminary and evolving ideas about the implications for clinical theory. Family Process, 27(4), 371–393.
Anderson, H. (2012). Collaborative relationships and dialogic conversations: Ideas for a relationally responsive practice. Family Process, 51(1), 8–24
Anthony, W. A. (1993). Recovery from mental illness: The guiding vision of the mental health service system in the 1990s. Psychosocial Rehabilitation Journal, 16(4), 11–23.
Ballester Frago, M., & Manyà Aragay, C. (2022). Document de bases per a un marc de referència del treball comunitari als serveis socials bàsics. Generalitat de Catalunya, Departament de Drets Socials
Barbero, J. M., & Cortés, F. (2005). Trabajo comunitario. Alianza Editoria
Bronfenbrenner, U. (1979). The ecology of human development: Experiments by nature and design. Harvard University Press.
Campanini, A. (2002). L'intervento sistemico: Un modello operativo per il servizio sociale. Carocci.
Colom Masfret, D. (2013). El diagnóstico social sanitario: Aval de la intervención y seña de identidad del trabajo social sanitario. Editorial UOC.
Constitució espanyola. (1978). Constitució espanyola. BOE núm. 311, de 29 de desembre de 1978.
Crenshaw, K. (1989). Demarginalizing the intersection of race and sex: A Black feminist critique of antidiscrimination doctrine, feminist theory and antiracist politics. University of Chicago Legal Forum, 1989(1), Article 8.
Deegan, P. E. (1988). Recovery: The lived experience of rehabilitation. Psychosocial Rehabilitation Journal, 11(4), 11–19.
Dominelli, L. (2002). Feminist social work theory and practice. Palgrave Macmillan.
Engel, G. L. (1977). The need for a new medical model: A challenge for biomedicine. Science, 196(4286), 129–136.
Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat. Boletín Oficial del Estado, núm. 102, de 29 d'abril de 1986.
Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1324, de 30 de juliol de 1990.
Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. Boletín Oficial del Estado, núm. 128, de 29 de maig de 2003.
Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3303, d'11 de gener de 2001.
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica. Boletín Oficial del Estado, núm. 274, de 15 de novembre de 2002.
Llei 18/2009, de 22 d'octubre, de salut pública. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5495, de 30 d'octubre de 2009.
Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública. Boletín Oficial del Estado, núm. 240, de 5 d'octubre de 2011.
Llei 8/2021, de 2 de juny. Reforma la legislació civil i processal per establir un sistema de suports en l'exercici de la capacitat jurídica, basat en la voluntat i les preferències de la persona.
Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo: Teoría y metodología de la intervención comunitaria
Miranda Ruche, X. (2019). Treball social en salut mental: Una anàlisi de la disciplina i la identitat professional a Catalunya. COTSAC.
Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social.
Pla director de Salut Mental i Addiccions. (2025). Actualització del marc estratègic i full de ruta (2022-24) del Pla director de salut mental i addiccions. Direcció General de Planificació en Salut.
Pla director de Salut Mental i Addiccions. (2026). Model d’atenció esglaonada a la xarxa de salut mental de Catalunya. Direcció General de Planificació en Salut.
Nacions Unides. (2006). Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.
69