Eva Capdevila

Potser no m'hauria ni de molestar a respondre a aquest etnocida d'en @XavierRigall , que per cert em té blocat, però, què voleu que us digui, em ve de gust desmuntar aquesta piulada que no deixa de ser una reducció simplista de la realitat que ignora totalment el paper de la identitat en la construcció i preservació dels pobles i les seves estructures socials. Anem a desmuntar-lo punt per punt: 1. "La identitat és un invent" → FALS La identitat no és cap invenció artificial, sinó una realitat històrica, cultural i social que es construeix a través de la llengua, els valors compartits, les tradicions i el sentiment de pertinença a una comunitat. Si la identitat fos només una "falsa consciència", per què els Estats fan esforços constants per imposar la seva i esborrar-ne d’altres? Espanya no es preocupa per la nostra identitat perquè sigui "falsa", sinó perquè és un obstacle per la seva dominació. 2. "És per fer-te creure que ets més a prop del burgès propietari que de l'immigrant" → MANIPULACIÓ Aquesta frase parteix d’un error d’anàlisi política i de classe: la identitat no té res a veure amb els interessos de classe, sinó amb l’existència i supervivència d’un poble. És absurd dir que un català treballador ha de sentir-se més unit a un immigrant que no parla la seva llengua ni comparteix la seva cultura que a un català empresari. El conflicte de classe i el conflicte nacional són dos eixos diferents. Un treballador català pot tenir un conflicte d'explotació amb un empresari català, però amb un empresari espanyol o amb un Estat que el vol diluir com a nació, el conflicte és existencial. 3. "Més a prop d’un immigrant que treballa al teu costat" → MANIPULACIÓ SENTIMENTALISTA Treballar amb algú no implica compartir un mateix projecte de país. L'economia és conjuntural, la identitat i la cultura són estructurals. Si aquest argument fos cert, la immigració massiva no hauria estat mai una eina de dissolució de nacions ocupades, però la història demostra el contrari. Quan una comunitat rep una gran quantitat de població nouvinguda sense integrar-se en la cultura pròpia, el resultat no és unió de classes, sinó substitució cultural i política. La identitat no és un invent, és una realitat que conforma un poble. El conflicte de classe i el conflicte nacional són diferents, i negar la identitat només afavoreix la classe dominant. L'objectiu de discursos com aquest és desarmar els pobles, fer-los renunciar a la seva identitat i convertir-los en masses manejables dins un sistema que sempre beneficia els qui tenen el poder. Si la identitat fos només una mentida burgesa, no hi hauria cap Estat obsessionat a imposar la seva i eliminar les identitats dissidents. Aquesta sola realitat destrueix tota la fal·làcia del discurs. Au, ja està, disculpeu la xapa, però és que aquests tipus de barbaritats, considero, s'han de posar i exposar, per a que quedi clar de quin tipus de personatge parlem. Gràcies per llegir-me.