Marc Argerich

Dels espanyols cal fixar-se en com exerceixen el poder polític. No, no... No vull dir com roben, ni com fan veure que són un sistema homologable a una democràcia. Que també ho fan molt bé. Hem de copiar la desimboltura amb què demanen cops d’estat, alteren la història per fer passar el clau per la cabota o converteixen el ridícul en novel·les de l’Arturo. Ho saben tot d'això de construir-se la realitat des del poder, i nosaltres en sabem molt poquet, per falta d'oportunitats, diria. En aquest context, voldria que tinguéssim en compte com giraran la pallissa i la detenció del nano de l’estelada fins que siguin legió els cunyats indignats del país veí que acabin dient que encara el van estovar poc. La famosa minifaldilla del detingut que no acota el cap i en rep les conseqüències. Soc del parer que ja n’hi ha prou. Que ja hem passat el dol per la rendició dels partits dits encara independentistes i que ens hem de retrobar tots a la mateixa trinxera. Tant se valen les pors, les causes o les idees que ens diferenciïn. El que ens uneix és que, a l’altra banda, hi ha la trinxera de la Juana Dolores, el Cercas, l’Évole, l’Aznar, els Borbons, els blaveros, els del 155, els Comuns de la Llei Mordassa i els vots del Valls, els goril·les de la Policia Nacional, el PSOE, el PP, els de l’«escaqueao» de l’Abascal i els diners de la Carmen Maura. És fàcil. El nano de l’estelada ens va ensenyar que ens hi hem de tornar, perquè l’hòstia te la fotran igualment. I si acotes el cap i t’agenolles com un Rull, un Junqueras, una Forcadell o una Anna Gabriel, en el fons els ho poses més fàcil i, a sobre, perds la dignitat que ha mantingut el xaval de la samarreta del Hansi Flick. Us deia que n’hem d’aprendre, d’ells, a gestionar el poder polític perquè avui pensava en l’Aznar quan va dir allò de «quien pueda hacer, que haga». Volia dir que els seus havien de trobar, cadascú, la manera al seu abast de tombar Sánchez. I a fe que s’hi esmercen de manera eficient des de tots els fronts del relat. Doncs això: hem de fer com ells. Que tothom faci el que pugui amb les eines que tingui a l’abast. Però això de normalitzar que ens peguin en ple segle XXI —per cert, PUTA-UE!—, si ho continuem permetent, els ho seguiran fent als nostres fills i als nostres nets. Ens hi hem de tornar, sempre que sigui possible, i amb les eines que tinguem al nostre abast. Jo ja no tinc ni l’edat ni les hores de gimnàs necessàries per enfrontar-me desarmat a un australopitec amb placa, defensa, casc i pistola. Però puc escriure històries basades en la realitat per construir un relat atractiu per a les nostres futures generacions. Vull dir per a la mainada catalana, coi! Crec que avui mateix m’hi poso. Doneu-me temps fins el 10é aniversari de l'1 d'octubre. Viam si me’n surto. Moltes gràcies per la vostra atenció en aquesta matèria. 😅 El llibre serà aquest: