Mabel C

397 dies. És el que trigava de mitjana la Generalitat, aquest març, a fixar l’ajuda de la dependència. La llei en marca 180. Avui Miki Núñez ha explicat al Tot es mou que va dir sí a presentar La Marató perquè el seu avi tenia Alzheimer. I que el va perdre fa dues setmanes. La Marató d’enguany es dedica a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars, com l’Alzheimer o el Parkinson. La mateixa Fundació les descriu com una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i de dependència a Catalunya. Moltes famílies que ho viuen saben que hi ha una segona part, la que no surt per la tele: la paperassa. Quan a algú de casa li diagnostiquen Alzheimer, el primer que et diuen és que demanis la dependència. El que no et diuen és quant trigarà. Segons les dades del mateix Govern, a Catalunya hi ha 128.000 persones esperant en alguna fase del procés. 18.200 són grau III: gent que necessita algú al costat tot el dia. La Llei 39/2006 fixa sis mesos per resoldre. A Catalunya, aquest març, la mitjana per tenir el PIA (el pla individual d’atenció, el document que diu quina ajuda reps) era de 397 dies. El doble del que diu la llei. I no cal buscar culpables lluny. La valoració i el PIA els tramita la Generalitat, a través del Departament de Drets Socials. Mentrestant, algú ha de cuidar. El 85% de les famílies demanen la prestació per a cuidador no professional. Això vol dir un fill, una filla o una parella que redueix la feina o la deixa, i que cuida durant mesos sense que l’ajuda hagi arribat. A l’abril el Govern va anunciar un pla de xoc: valoració i PIA en una sola visita i un circuit ràpid per als grau III. El calendari, però, és aquest: de setembre del 2026 a març del 2027 es prova en una zona d’un milió d’habitants. A la resta de Catalunya arriba entre març i desembre del 2027. Traduït: si el teu pare o la teva mare viuen fora de la zona pilot, el pla no els arriba fins d’aquí a més d’un any. Que La Marató recapti milions per a la recerca és una gran notícia. Que una família hagi d’esperar més d’un any perquè l’administració reconegui que l’avi necessita ajuda no ho és gens. A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui. Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette… (Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

Després de més de 30 anys de docència, el degà de Medicina de la UB denuncia que el districte universitari únic fa que estudiants de fora passin per davant dels millors estudiants catalans. L’epidemiòleg Antoni Trilla acaba de jubilar-se i ho explica en una entrevista publicada avui a Nació. El districte universitari únic permet que qualsevol estudiant de l’Estat accedeixi a qualsevol universitat. Fins aquí, la norma. El que descriu Trilla és el que passa després. Les notes de les comunitats autònomes són diferents, i ell diu que no s’expliquen per atzar. Aquestes diferències es reflecteixen a la selectivitat. Quan arriba el moment de triar plaça, una part dels estudiants de fora té una nota lleugerament més alta que la d’aquí. I poden passar per davant d’alguns dels millors estudiants catalans. Ell mateix ho matisa: que vinguin estudiants de fora, en un percentatge relatiu, és bo. Però proposa dues sortides. Limitar l’accés dels de fora, que és legítim però jurídicament complicat. O ordenar els estudiants per percentils, comparant cadascú amb els de la seva comunitat, perquè els catalans competeixin en millors condicions. I ho resumeix en una frase: tot plegat requereix voluntat política. Mentrestant, qui s’ha pogut quedar fora de la carrera que volia és un estudiant que ha fet tot el que li demanaven. A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions. Però a vegades també m'agrada explicar històries com aquesta i unir els dos mons. Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui. Apunta-t’hi de franc: 👉 antiburocracia.cat/newslette… (Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)