Matthew Noonan

Mandy Patinkin va dedicar sis mesos a preparar el duel d’espases de “THE PRINCESS BRIDE” (1987). Cary Elwes en va dedicar quatre. Tots dos van aprendre a lluitar amb les dues mans i a memoritzar els moviments del contrincant. Però quan el director Rob Reiner va veure el resultat, va pensar que encara faltava alguna cosa. Reiner tenia al cap els grans duels del cinema de capa i espasa, sobretot el de “SCARAMOUCHE” (1952), considerat un dels més llargs i admirats de la història de Hollywood. Peter Diamond i Bob Anderson, dos especialistes que ja havien treballat en els combats de la saga “STAR WARS”, van allargar la coreografia i hi van afegir noves acrobàcies. D’aquells combats també en recull el sentit de l’espectacle, però aquí hi entra un ingredient que ho canvia tot… l’humor. Els dos rivals es permeten bromes i mostres de complicitat mentre lluiten, una vena còmica que dona al duel una personalitat ben diferent. Reiner, a més, insistia que fossin els mateixos actors els qui executessin els moviments d’esgrima. Els dobles quedaven reservats per a les acrobàcies més arriscades. Així podia filmar en plans oberts, sense haver d’amagar les cares amb el muntatge. I un últim detall curios: Bonetti, Capo Ferro, Thibault i Agrippa, els quatre mestres que esmenten durant el duel, van existir de debò. Gairebé 40 anys després, aquella barreja de preparació, enginy artesanal, humor i admiració pel cinema clàssic continua fent del duel una petita meravella.