Rosa Cavi

Saps per què Lluís XIV de França i el seu nét Felip V tenien una obsessió malaltissa per destruir les Constitucions de Catalunya el 1714? Perquè el model constitucional català era l’antítesi total del seu absolutisme! Ens han venut que els Borbons portaven la "modernitat francesa", però la realitat jurídica del segle XVII i XVIII és demolidora: mentre a la França de Versalles el poble vivia agenollat sota el lema "L’Estat sóc jo", a Catalunya el Rei estava lligat per la Llei! Compara punt per punt l’Estat de dret català (Compilació de 1704-1706) amb el despotisme borbònic francès que ens van imposar a sang i foc el 1716: 👑 1. "L’ESTAT SÓC JO" VS. "EL POC VALRIA": 🇫🇷 França borbònica: El Rei governava per "dret diví". Els Estats Generals no es van convocar ni una sola vegada entre 1614 i 1789 (175 anys de silenci absolut!). El caprici del monarca era llei. 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Catalunya: El Rei NO tenia sobirania legislativa pròpia. Sense l'aprovació dels Tres Braços a les Corts no es podia fer ni canviar cap llei (1283). I amb la Constitució de l'Observança (Poc Valria, 1481), qualsevol ordre reial contrària a les Constitucions era automàticament NUL·LA de ple dret! ⛓️ 2. LES "LETTRES DE CACHET" VS. L’HABEAS CORPUS CATALÀ I EL DOMICILI SAGRAT: 🇫🇷 França borbònica: Amb una simple Lettre de cachet signada pel Rei o ministre, qualsevol ciutadà francès podia ser segrestat de nit i tancat a la Bastilla de per vida sense judici, sense advocat i sense saber ni de què se l’acusava! I la policia reial violava el secret de les cartes per sistema (Cabinet noir). 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Catalunya: A les Corts de 1702 i 1706 teníem blindada la inviolabilitat del domicili i el secret de la correspondència! Cap jutge podia mantenir un català empresonat més de 30 dies sense publicar el procés, si sortia absolt no pagava ni un diner de costes, i el llit familiar, les dones parteres i les eines de treball eren inembargables fins i tot davant del Rei! ⚖️ 3. VENDA DE CÀRRECS I IMPUNITAT VS. PURGA DE TAULA I CONTRÀFACCIONS: 🇫🇷 França borbònica: Els càrrecs de jutge i recaptador es venien al millor postor (la Paulette). Els intendants del Rei eren intocables i espremien el poble per recuperar la inversió sense respondre davant ningú. 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Catalunya: Amb el Tribunal de Contrafaccions (paritari), qualsevol abús reial era tombat. I amb la Purga de Taula i el Juí de Visita, tots els jutges i oficials estaven obligats a respondre amb el seu propi patrimoni personal i anar a la presó si prevaricaven o robaven! 💰 4. ESCLAVITUD FISCAL I "CORVÉES" VS. PACTE FISCAL I EMPFITEUSI: 🇫🇷 França borbònica: Els pagesos francesos patien treballs forçats gratuïts (corvées), la taille i la gabelle imposades a dit per pagar els luxes de Versalles i les guerres imperials. 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 Catalunya: Els catalans ja havíem abolit la servitud i els mals usos el 1486 (303 anys abans de la Revolució Francesa!). I el Rei no podia cobrar ni un sol impost si abans les Corts no reparaven tots els greuges comesos contra els ciutadans! 🌍 5. GENOCIDI LINGÜÍSTIC ("SOYEZ PROPRE, PARLEZ FRANÇAIS") VS. SOBIRANIA NACIONAL: El jacobinisme francès i el borbonisme espanyol són dues cares de la mateixa moneda imperial: destruir les nacions històriques (Catalunya Nord des de 1659 i el Principat des de 1714) prohibint el català als jutjats, escoles i notaries (Edicte de Lluís XIV de 1700 i Nova Planta de 1716) per convertir ciutadans lliures en súbdits uniformitzats! Els francesos van haver d’esperar al 1789 i a la guillotina per començar a somiar drets civils que els catalans ja teníem per llei escrita segles abans! I avui, l’Estat espanyol del 78 i la República francesa continuen aplicant el mateix centralisme extractiu, impunitat d’Estat i ofec lingüístic. Per això amb la QUARTA COMPILACIÓ i el mandat de l'1-O no volem copiar el model jacobí de París ni el borbònic de Madrid: volem restituir l'Estat constitucional més antic i avançat d'Europa! Visca les Constitucions de Catalunya!

Sabies que mentre a la Castella del Segle d'Or si tenies un deute amb el Rei o amb un noble els algutzirs t'entraven a casa, t'embargaven l'arada, la mula i fins i tot el matalàs on dormies i et tancaven a la presó condemnant la teva família a pidolar (d'aquí els ve la literatura del Lazarillo de Tormes i la picaresca), a Catalunya això estava terminantment prohibit per llei des de l'Edat Mitjana? És un dels drets populars més avançats d'Europa que ens va robar el Decret de Nova Planta el 1716 i que explica la diferència abismal entre la mentalitat productiva catalana i la mentalitat extractiva castellana! A les Constitucions de Catalunya (Llibres IV i VII de la Compilació de 1704, amb lleis des de Jaume I el 1228 i Pere II el 1283), la gent treballadora tenia un blindatge sagrat davant dels creditors i de la Hisenda reial: 🛠️ 1. PROHIBICIÓ D'EMBARGAR LES EINES DE TREBALL: Cap jutge, ni veguer, ni recaptador del Rei podia embargar mai els bous, les mules de llaurar, les arades, les llavors per a la sembra següent ni les eines de l'ofici d'un artesà o menestral. Per què? Perquè la Llei Catalana es basava en el sentit comú i el respecte al treball: si a un pagès o a un autònom li prens l'eina amb què es guanya el pa, destrueixes una família lliure i li impedeixes produir la riquesa per pagar el deute! 🛏️ 2. EL BLINDATGE DEL LLIT I DE LES DONES PARTERES: Les nostres Constitucions prohibien endur-se el llit quotidià de la família, la roba d'abrigar i el gra necessari per menjar. I encara més impressionant: si en una casa catalana hi havia una dona embarassada o acabada de parir (una partera), estava rigorosament prohibit que cap oficial judicial o fiscal entrés a la llar a fer cap inventari ni embargament fins que passés el postpart! La vida, la maternitat i la dignitat de la llar eren intocables. 🌾 3. PROHIBIT DETENIR QUI ESTÀ TREBALLANT: Un pagès que estigués al camp llaurant, sembrant o veremant, o un traginer transportant mercaderies, no podia ser detingut per deutes civils o fiscals perquè la collita del país no es podia perdre per culpa de la burocràcia! ⚔️ LA BARBÀRIE DE 1716 I L'ACTUAL HISENDA ESPANYOLA: Què va passar quan Felip V ens va ocupar militarment i va imposar la Nova Planta i el Cadastre el 1716? Que va importar la mentalitat rapinyaire de la cort de Madrid: si un poble o una masia catalana no podia pagar els brutals impostos de guerra borbònics, hi enviaven l'exèrcit a viure a costa de la família i els requisaven les eines, el bestiar i el gra fins a arruïnar-los! I d'aquella mentalitat de 1716 ve exactament el sistema espanyol del règim del 78 que avui ofega els nostres autònoms, pagesos i pimes: a l'Espanya actual, si t'endarrereixes un sol dia amb l'IVA o la quota d'autònoms, Hisenda o la Seguretat Social et claven un 20% de recàrrec i t'embarguen al minut el compte corrent operatiu de l'empresa, la furgoneta o el tractor sense cap sentència judicial! Et lliguen de mans i peus perquè no puguis comprar material, ni pagar nòmines, ni treballar per saldar el deute! A Catalunya vam construir un Estat de dret pensat per protegir qui treballa i aixeca el país; Castella va construir un aparell d'Estat pensat per esprémer el súbdit fins a l'última gota per mantenir una cort d'extractors i funcionaris impunes! Per això a la QUARTA COMPILACIÓ, per fer efectiva la República de l'1-O mitjançant la restitució de les nostres Constitucions, recuperem aquest dret al segle XXI: 👉 Prohibició constitucional d'embargar comptes operatius d'autònoms i pimes, vehicles professionals, maquinària, eines de treball i l'habitatge familiar per deutes administratius! 👉 Amb el Poc Valria i el Tribunal de Contrafaccions, qualsevol abús d'Hisenda és anul·lat en 72 hores! Fa 500 anys els nostres avantpassats tenien més drets laborals i econòmics davant del fisc que nosaltres avui sota la Constitució espanyola. Prou de viure com a súbdits espremuts: restituïm la Llei Catalana! Visca les Constitucions de Catalunya!

T'imagines que avui dia, cada vegada que un jutge, un polític o un inspector d'Hisenda acabés el seu mandat, hagués d'asseure's en un banc públic durant 30 dies perquè qualsevol ciutadà pogués denunciar-lo per abús de poder o corrupció, i hagués de pagar les indemnitzacions amb la seva pròpia butxaca i patrimoni personal? Això ja existia a Catalunya fa més de 700 anys! Eren la PURGA DE TAULA i el JUÍ DE VISITA, dues de les institucions més avançades d'Europa recollides a les nostres Constitucions (Llibre I de la Compilació de 1704) que el Decret de Nova Planta ens va robar el 1716. Com els nostres avantpassats van blindar el poble contra la impunitat del poder: 1. QUÈ ERA LA PURGA DE TAULA? (Auditoria als funcionaris reials i veguers) A l'Estat català, els càrrecs públics i judicials (veguers, batlles, sotsveguers, jutges i procuradors) eren temporals —normalment duraven tres anys (triennals)— i estaven sotmesos a una regla d'or: qui té poder públic ha de respondre amb el seu patrimoni privat. 👉 Havia de quedar-se físicament durant 30 dies a la capital de la seva demarcació, despullat de tota autoritat i assegut literalment darrere d'una taula pública ("fer taula" o "purgar taula"). 👉 Es feien crides públiques per tots els pobles anunciant que s'obria la Taula: qualsevol ciutadà —del pagès més humil al mercader més ric— podia presentar queixes contra ell per suborns, cobraments il·legals, detencions arbitràries o haver violat les Constitucions. 👉 Un tribunal d'inquisidors independents ("jutges de taula") resolia de forma sumària i ràpida: si l'oficial havia comès abús o negligència, havia d'indemnitzar el ciutadà al doble o al quàdruple amb els seus propis béns personals (que deixava en penyora abans d'acceptar el càrrec!), a més de quedar inhabilitat a perpetuïtat. 2. QUÈ ERA EL JUÍ DE VISITA DEL GENERAL? (Auditoria al Govern de la Generalitat) 👉 Al final de cada trienni, els mateixos Diputats i Oïdors de Comptes de la Diputació del General (l'equivalent al President de la Generalitat i els consellers d'Economia), juntament amb tots els oficials i recaptadors d'impostos, eren sotmesos a un judici d'auditoria implacable. 👉 Els "Visitadors" (escollits per insaculació/sorteig entre els 3 Braços) revisaven fins a l'últim sou gastat de la caixa pública i totes les decisions preses. 👉 Si un Diputat havia malversat fons públics, havia afavorit amics o s'havia saltat una Constitució, anava directe a presó i responia amb la seva pròpia fortuna familiar! 3. DE LA RESPONSABILITAT CATALANA A LA IMPUNITAT DE 1716 I DEL 78 Amb l'ocupació militar de 1714 i el Decret de Nova Planta (1716), Felip V va fulminar tant la Purga de Taula com el Juí de Visita. Per què? Perquè l'absolutisme borbònic necessitava jutges, militars i corregidors impunes que només obeïssin Madrid sense retre comptes davant del poble català, l'origen directe del sistema actual del règim del 78: avui un jutge pot dictar resolucions injustes, un inspector fiscal pot embargar-te la vida sense sentència ferma o un polític pot arruïnar el país amb promeses falses, i si al cap d'uns anys un tribunal els dona la contrària, no paguen res de la butxaca: la multa la paguem nosaltres amb impostos! 4. PER QUÈ HO RECUPEREM A LA QUARTA COMPILACIÓ? Quan parlem de restituir les Constitucions de Catalunya i promulgar la Quarta Compilació per fer efectiva la República parlem de portar aquesta tecnologia democràtica al segle XXI: * Jutges del Tribunal de Contrafaccions i Síndics escollits per insaculació (sorteig). * Responsabilitat patrimonial directa i personal de tot jutge, inspector fiscal i càrrec polític: qui abusa del poder o viola els drets d'un ciutadà, ho paga amb el seu patrimoni! * Auditoria ciutadana obligatòria (Purga de Taula moderna) en acabar qualsevol mandat públic. Fa 500 anys érem l'Estat de dret més avançat i exigent d'Europa amb el poder. Deixem enrere la impunitat autonòmica i restituïm la nostra llibertat amb la Quarta Compilació!

Una verola a Viena i un canvi de govern a Londres van condemnar Catalunya a lluitar sola contra els dos exèrcits més poderosos del món. Molts es pregunten com vam passar de tenir el suport de les grans potències europees el 1705 a quedar completament sols darrere les muralles de Barcelona el 1713. No va ser per una derrota militar nostra, sinó per un gir geopolític fulminant i una de les traïcions més vergonyoses de la història de la diplomàcia. Aquí tens la cronologia exacta de com Europa va vendre les llibertats dels catalans als despatxos: 👉 * El punt d'inflexió a Londres: la caiguda dels Whigs (1710) Fins al 1710, el govern britànic estava en mans dels Whigs (liberals), fermament compromesos amb la guerra contra Lluís XIV de França i amb el Pacte de Gènova (1705), pel qual Anglaterra havia promès per escrit defensar les Constitucions de Catalunya fins al final, fos quin fos el resultat de la guerra. Però a finals de 1710, els Tories (conservadors) guanyen les eleccions britàniques. Volen acabar la guerra immediatament per fer negocis i comencen a negociar en secret amb França a esquena dels seus aliats. 👉 * La mort que ho canvia tot: 17 d'abril de 1711 A Viena, l'emperador Josep I d'Habsburg (germà gran del nostre rei Carles III) mor sobtadament de verola amb només 32 anys i sense fills mascles. Automàticament, l'arxiduc Carles hereta el Sacre Imperi Romanogermànic i tots els dominis austríacs. 👉 * L'excusa perfecta per a Anglaterra La Gran Aliança havia entrat en guerra per evitar que França i Espanya s'unissin sota els Borbons. Però ara, si Carles III guanyava també la corona hispànica, es reconstruiria l'immens imperi de Carles V (Espanya + Àustria + Sacre Imperi). Els Tories britànics van trobar l'excusa geopolítica perfecta: tampoc volien un superimperi austríac. El setembre de 1711, Carles III marxa de Barcelona cap a Frankfurt per ser coronat emperador (com a Carles VI), deixant l'emperadriu Elisabet Cristina a Barcelona com a garantia que no ens abandonaria. Però ja no tornaria mai més. 👉 * La vergonya d'Utrecht i el "Cas dels Catalans" (1713) A l'abril de 1713 se signa el Tractat d'Utrecht. Anglaterra reconeix Felip V com a rei d'Espanya a canvi de quedar-se Gibraltar, Menorca i el lucratíssim "Asiento de Negros". Per tancar aquest negoci colonial, a l'article 13 del tractat, Anglaterra accepta que se segrestin les Constitucions de Catalunya i que se'ns imposin les lleis de Castella. 👉 * L'evacuació i l'abandonament total (març - juny de 1713) Carles no renuncia formalment als seus títols (no ho farà fins al Tractat de Viena de 1725), però retira l'exèrcit i deixa Catalunya completament desprotegida davant les tropes de Felip V i de Lluís XIV. 👉 * 9 de juliol de 1713: Catalunya decideix lluitar sola La Junta de Braços (el Parlament català d'emergència) es reuneix al Palau de la Generalitat. La majoria dels dirigents d'un país normal s'haurien rendit. Però el Braç Reial (els representants de les ciutats i viles) i figures com Manuel Ferrer i Sitges o Rafael Casanova s'imposen: proclamen la guerra a ultrança. Durant catorze mesos (del juliol de 1713 al setembre de 1714), un petit país sense rei i sense aliats va resistir en solitari el setge combinat de les dues superpotències militars de l'època: l'Imperi espanyol i l'Imperi francès de Lluís XIV, que va haver d'enviar el duc de Berwick amb desenes de milers de soldats i artilleria pesant per poder doblegar Barcelona. Ja no lluitaven per Carles d'Àustria ni per cap corona. Com deien els mateixos bàndols de la Generalitat d'aquells dies, lluitaven defensant pam a pam les Constitucions de 1704 i 1706 que els feien ciutadans lliures i no súbdits. A Anglaterra mateix, aquella traïció va provocar un escàndol parlamentari el 1714 conegut com "The Case of the Catalans", on els diputats de l'oposició van denunciar que l'honor britànic havia quedat tacat per sempre per haver venut un poble aliat que havia confiat en la seva paraula.